diumenge, 28 de març de 2010

Bona nit Catalunya!!! I Bona nit a tothom!!!!

Bé, molts de vosaltres em vau demanar que escrivís, i en el facebook
també m'ho heu reclamat, però com que de moment no tinc temps de fer
el Blog, doncs us faig cinc cèntims dels primers dies a Saigon.

Fins ara no he tingut temps, perquè l'entrada al país i a la feina ha estat
dura i sense temps per rumiar-hi gaire. Estic molt cansada, entre el mes que
he passat a Catalunya (d'exàmens, treballs, formació a l'empresa,
preparatius, paperassa, i sobretot comiats i més comiats!!!)....més la
pallissa del viatge, l'anèmia i la calor d'aquest país....sincerament fan
que estigui baldada (bé aixecar-se cada dia a les 6h del matí per anar a
treballar després d'un any de no fer-ho no ajuda gaire ;-) ).

Vaig marxar el dissabte, i vaig viatjar amb l'equip de Ferrari, concretament
entre el responsable de logística i el cuiner de l'equip...el viatge es va
fer amè xerrant amb ells, però llarg, molt llarg. Vaig arribar el diumenge
al matí (25 h després), i després d'una bona dutxa i de desfer la maleta, el
"miracle de maleta", amb tot el que necessito per dos anys en tan sols 22,6
Kg...què? què n'heu de dir de la capacitat de moderació d'algunes dones?
jajajaja, bé, doncs després vaig anar al súper a comprar, i aquí va començar
la primera gran experiència. Ostres!!! Que fotut pot arribar a ser comprar
menjar quan no entens res, tot està en Vietnamita, la gent no parla anglès,
i les fruites, verdures, carns, condiments, etc.... tot és absolutament
diferent al que estàs acostumat. L'única cosa que vaig saber distingir és la
salsa de soja Maggi ;-) Bé, doncs recolzant-me en la meva habitual
capacitat per menjar qualsevol cosa, vaig llençar-me a comprar i estic
experimentant. pels que estàveu neguitosos per com influiria el tema
arròs en el meu intestí, de moment he de dir que tot correcte!!
jajaja. He menjat patates amb gust de gamba, xips de plàtan, fruita
sucada en una barreja de sal, pebre i bitxo..ummmm impressionant!! Com
pot ser que no se'ns hagi acudit a nosaltres? I mentrestant estic fent
pràctiques amb els bastonets, ja he aconseguit menjar blat de moro
torrat amb ells.

La ciutat és impressionantment diferent al nostre món (bé alguns de
vosaltres ja hi heu estat, així que ja sabeu de què parlo). Un caos
circulatori d'escàndol, a les 5h del matí surt el sol, i comença a moure's
el monstre (HCMC: Ho Chi Minh City), la gent comença a fer esport en els
parcs, amb màscaretes per la contaminació, tots donen voltes als parcs al
mateix pas, en el mateix sentit i sense adelantar-se (flipant!!). Els
carrers a partir de les 6h ja estan absolutament plens de cotxes,
taxis, i MOTOS!!!!! milers i milers
de motos, et surten de tot arreu, pel davant, pel darrera, pels costats,
t'avancen per tot arreu, van en contra direcció, es salten els senyals, els
semàfors, parlene per telefon mentre circulen, es paren al mig d'un
carrer a parlar pel mòbil, transporten qualsevol tipus d'objecte (fins
i tot una nevera en posició vertical)....i no paren de pitar el clàxon
per tot (els primers dies et
tornes boig, em poso la música per no sentir-los). En aquesta ciutat
perdríem els 12 punts del carnet en poques hores, belive me!!! Us adjunto unes
fotos d'aquest matí anant cap a la feina com a mostra.

La gent és amable en general, però moltes vegades quan els preguntes alguna
cosa fan cara de venir d'Arbeca... sempre et somriuen i et diuen que sí,
però mai saps si t'han entès, o no? Són inexpressius en aquest aspecte.
Perquè us feu una idea de la seva cultura tenen, si no vaig errada, més de 15
maneres de dir que SÍ, però només una de dir que NO. L'idioma és
supercomplicat, hi ha gent que porta aquí 4 anys, casats amb Vietnamites i
encara no el parlen. Tot i així estic esforçant-me en aprendre el màxim
vocabulari possible, ja que la comunicació és molt dofícil, gairebé ningú
parla anglès, i els que el parlen....doncs el parlen a la seva manera, i
tampoc entens res. Si quan torno parlo anglès pitjor del que el
parlava abans de marxar no és culpa meva...és l'entorn com deia el
Cruyff.

Fa molta calor, molta, però no suo tan com em pensava, no vaig rotllo
"Camacho". Però em comenten que el mes vinent començaran les pluges,
augmentarà la humitat i tindré més sensació de xafogor.

Estic en un aparthotel que està molt bé, al districte 1, al centre, amb
gimnàs, piscina, sala de jocs etc... ja he estrenat el gimnàs, em foto
unes sessions de 2 hores per si no estava prou cansada!! jajaja ja sé
el que esteu pensant en aquests moments.... Però ja sabeu com sóc, no
tinc aturador!
Només m'hi puc estar un mes, i he de buscar un pis per viure, casa
meva!! Ja tinc diverses adreces per anar aquest dissabte amb el xófer
i la traductora. Ja us explicaré què tal?

El dilluns vaig anar al Pacharan a presentar-me a la comunitat espanyola,
que és on es troben, i n'he conegut uns quants, però aquest divendres serà
quan coneixeré a tothom, ja que vaig a la inauguració d'un altre restaurant
espanyol (el propietari és un noi de Vielha), i ja m'han dit que hi serà
absolutament tothom. Hi ha de tot, catalans, eivissencs, valencians,
madrilenys, etc...

diumenge ja he quedat per dinar i sopar amb dues de les persones que vaig
contactar abans de marxar pel facebook, a veure si poc a poc vaig fent
amics...bé, que en quatre dies ja tornaré a tenir l'agenda com la de
Catalunya, treient fum, jajaja

tema feina,,,,uffffff, algú em pot enviar tones de til•la? perquè la
necessitaré!! Tot i que ja ho sabia, que estaba mentalitzada i que
m'havien avisat....no te'n fas una idea fins que t'hi trobes. La
fàbrica està força bé, el lay-out de la maquinària també, però
l'organització, l'ordre, la neteja i la plannificació no existeixen.
L'encarregat té coneixements tècnics de la maquinària i sap
desenvolupar nous producte o imitar mostres, però és incapaç de
pensar, d'organitzar a la gent, de fer que les màquines
coll d'ampolla estiguin sempre en marxa per evitar talls de
suministre, etc, etc, etc.... I evidentment no li ha fet cap, i vull
dir CAP, gràcia que jo
sigui la seva nova jefa i el mani, la seva cara va ser un poema quan li van
comunicar. Però no podrà amb mi!!! Bé, tinc tantes idees, i tantes coses per
fer, que no sé per on començar. El segon dia, ja em vaig trobar amb un
problema tècnic, i vaig anar a visitar a un proveïdor Koreà. Per flipar!!
Jo parlant en anglès, la Thanh traduint al Vietnamita a la traductora de
l'empresa, i aquesta traduint al Mandarí pel cap de producció Koreà....al
cap de tres hores acabàvem una pregunta-resposta, per adonar-nos que el que
contestaven no tenia res a veure amb la meva pregunta i torna a
començar....Déu: quina paciència!!!! jajaaja Til•la, ja us ho he dit,
necessito Til•la.

Bé, us deixo que me'n vaig a sopar.

Fins aviat i una abraçada ben forta des del Vietnam!!

Bona setmana Santa a tothom!!

1 comentari:

  1. Nuria, avui he començat la lectura del blog!! Hem aviat la pubilla cap a Màlaga a casa de ma germana, soleta amb l'avió, i ara en comptes de posar-me a treballar,.. se m'ha acudit donar u n cop d'ull al blog,.. vols que et digui una cosa?? l'he cagat!! ja no faré res de bo!!! ES MAGNÍFIC!!!!
    MIL GRACIES PER ESCRIURE TOT AIXÓ!!

    ResponElimina