ESCAPADA A PHU QUOC

Hola nois!!

Com va tot? Per fi us puc dir que començo a estar realment bé de salut!! Per fi!! després de 2 mesos agònics, però sembla que començo a veure la llum!!

I em trobo tan bé, que fa 15 dies vaig decidir fer una escapada de cap de setmana. Van venir a visitar-me un amic de l'Almudena (de Girona) i tres amics seus que estanven de viatge per Thailàndia, Vietnam i Camboia. Els vaig convidar a dormir a casa meva i em van convèncer per marxar amb ells el cap de setmana a Phu Quoc (una illa molt recomanable del sud del delta del Mekong). Total, que ja sabeu que a mi em costa poc animar-me, així que van arribar a casa meva gairebé a les 12 de la nit, i a les dues de la matinada ja m'estava comprant el bitllet per internet.

CAP A PHU QUOC FALTA GENT!!!

Vaig marxar el dissabte a les 6:30 h del matí, i quan vaig arribar ja m'estaven esperant amb unes motos llogades per começar a voltar per l'illa. Ens vam acomodar en uns bungalows davant de la platja, amb unes hamaques DE VICI!!

Vaig fer els meus primers pinitos amb una moto automàtica, i déu n'hi dó!! tampoc ho vaig fer tan malament....fins que ja de nit, i cansada de tot el dia, vaig haver d'enfrontar-me a un pont Vietnamita!! no cal que us expliqui com són, oi? s'aguanten de miracle, amb plaques metàl·liques mal posades que es mouen, i amb uns forats enmig tan grans que gairebé passava la moto, jajaja i evidentment ens la vam fotre...però no patiu, cap problema, tots dos il·lesos (Joan: ho sento!!). Ja ens veus allà a terra, amb la moto a sobre del meu peu, sense poder-me moure, sense llum, al mig del pont, amb les motos passant-nos per dreta i esquerra, esquivant-nos (perquè no sé si us ho he dit mai, però a Vietnam quan tens un accident, no para ni déu, la gent t'esquiva i continua a la seva, i l'ambulància no arriba mai a temps, perquè cap cotxe la deixa passar, és surrealista!!!). Total, que ens va agafar un atac de riure, i no ens podíem aixecar, fins que ens vam centrar i vam sortir del maleït pont!!

Vam visitar platges desertes, superxules, molt salvatges!!

De nit vam anar a vivitar el night market, i vam sopar maric boníssim per quatre duros.

L'endemà, vam anar en vaixell a fer snorkle a les illes del sud. Bé, és xulo, però no mata, he vist coralls molt millors a Austràlia i a Zanzibar.

I el dilluns al matí, l'Albert em va portar en moto fins a l'aeroport a les 6h del matí per anar a treballar directament, mentre que ells continuaven la seva ruta!! quina enveja!! Però què hi farem, jo estic treballant, no de vacances!!

Aquesta ciutat és un puto poble, i no hi ha ni mica d'intimitat, el dimecres següent vaig anar al Pacharan (per variar), i un dels pilots espanyols, el Vicente, em diu: "este fin de semana has estado en Phu Quoc, ¿verdad?", i jo dic "Sí, ¿Cómo lo sabes?", i em contesta porque te llevé yo, yo pilotaba el avión!! Collons, mira que hi ha habitants a HCMC, però és pitjor que Girona, quins culebrots que arriba a haver-hi en aquesta ciutat!!

Bé, i fins aquí l'escapada de Cap de setmana a Phu Quoc!!

Fins aviat!!!

BARCELONA 5 - MADRID 0 A SÀI GÒN

Hola a tots!!!

MOLTES FELICITATS A TOTS ELS CULÉS!!!!

Bé, aquesta setmana ha estat especial, perquè tot i estar a milers de Km de casa, tots els culés que vivim a Sài Gòn (i que són molts!!) hem gaudit de valent veient el partit Barça - Madrid a les tres de la matinada al Pacharan.

Per començar, l'Andrés (el gerent del Restaurant i culé empredreït!!) va proporcionar una samarreta del Barça a tots els cambrers, que es van amagar per canviar-se just abans del partit, i minuts abans de començar van aparèixer tots amb la samarreta blaugrana!! Tot un detall, que apuntava que aquesta nit tot sortiria rodat!!! No hi havia nervis, però sí una mica tensió entre les dues aficions (mira que n'arriben a ser de xulos alguns madrilenyos!!, "qué? vienes a llorar un rato?" aquesta era la frase més suau que vaig sentir).

Però el partit comença, i la truita es gira pels madrilenys,

Comença el festival de gols del Barça!!!

Em vaig sentir orgullosa de ser Catalana, els vam demostrar una vegada més que sóm diferents i tenim força més educació i saber fer, i no em refereixo al camp, em refereixo a les aficions allà presents. Tots els Catalans vam mirar tot el partit en silenci, animant, cantant, i respectant en tot moment als aficionats del Madrid, en cap moment se'ls va restregar el resultat per la cara, i motius en teníem!!! En canvi ells, rabiaven d'impotència, i alguns d'ells van perdre els papers, mostrant una malaeducació increïble!!

Però bé, es resultat és el que compta!! I ja som líders.

VISCA EL BARÇA!!!

Mes de Novembre

Hola a tots!!

Bé, per on començar??? aquests darrers dos mesos han estat una agonia a nivell de salut!! Mai havia estat tan malament en ma vida!! Estic tan feta pols, i tan baixa de defenses, que ho enganxo tot, una rera l'altra, m'estic tornant una enciclopèdia de la medicina tropical!! jajaja quan entro al Family Medical Practice, ja em saluden com si fos del personal.

Bé, després de donar-li moltes voltes al tema de la meva tos crònica, el metge va dir-me que era una barreja d'estrés i al·lèrgia a la contaminació de Vietnam, té collons el tema!! Doncs bé, vaig estar una setmana nebulitzant-me ventolín cada dia connectada a una màquina, i va semblar que millorava, però NO!! falsa alarma. La tos va i bé sense seguir cap mena de pauta!! Cada cop que m'agafa un atac, intento pensar què he fet? què he menjat? què he tocat? però no hi trobo cap detonant comú. després d'una setmana connectada a la màquina, em van donar un inhalador amb ventolín, i ala com els asmàtics!! Però res de res, pitjor encara, em van agafar taquicàrdies. Quan vaig explicar-li al metge, em va dir: BUENO, HAY DOS NOTICIAS, UNA BUENA Y UNA MALA!! (és Argentí). I jo li dic doncs comença per la bona, i em diu si tens taquicàrdies, vol dir que tens els bronquis oberts, per tant pots parar el tractament, i la dolenta? Doncs la dolenta és que la tos no ha parat, amb la qual cosa, tornem a començar de zero. I llavors ja em va derivar al especialista de pulmó, perquè ja no sap què més dir-me. Així, que cap a l'especialista que vaig!! I em reitera el mateix diagnòstic, em diu que és al·lèrgia a la contaminació, i que no em passarà fins que me'n vagi del país!!

Maco noi, maco!!! I què coi se suposa què he de fer jo ara?

LLavors li vaig demanar que em donés algun tractament per parar la tos, i finalment em va receptar tres medicaments, un amb codeïna, un antibiòtic per infeccions respìratòries i un tercer que no sé què és, però té un gust absolutament repugnant!! Bé, he fet el tractament durant 5 dies, he acabat avui al matí. De moment sembla que estic molt millor!! CREUEM ELS DITS!!! Però ja m'ha dit que és temporal, que d'aquí a unes setmanes em donarà un altre brot, i hauré de tornar a començar.....i se suposa que algun dia el meu cos s'inmunitzarà!! Qui havia de dir que sóc tan finolis!! collons, al final hauré de viure a la muntanya!!!