dissabte, 5 de març de 2011

VACANCES TET 2011

Hola a tots!!

El dissabte 28 de gener van arribar a HCMC la meva germana Anna, i les meves amigues Caroline i Núria. L'endemà vam volar cap a Ha Noi, on ens vam retrobar amb la meva amiga Eva, i aquí vam començar un gran viatge de 15 dies per a mi, i 19 per a elles per terres Viet.

La veritat és que tot va anar molt bé, ens va agradar molt, vam veure moltes coses, vam passar fred, molta calor, i sobretot, sobretot vam haver de patir en silenci (o no) la forma de ser dels Vietnamites.

Crec que després d'aquest viatge, tinc 4 testimonis que corroboren els meus comentaris i les meves queixes sobre Vietnam i els seus habitants, ho han patit en les seves carns.
Hola a tots!!

ostres, ostres, ostres!! Ara sí que m'he passat una molt llarga temporada sense dir ni mu, però és que han passat moltes coses en aquests tres mesos, i ara en faré un petit resum.

després de l'escapada a Phuoc Quoc, que va anar de conya!! a la tornada, quedava una setmana per les vacances de Nadal, i em va agafar altre cop una febrada, amb mal d'ossos i una tos horrible que em vaig endur cap a Girona el 24 de Desembre.

A l'avió de Air France anava pràcticament sola, en el tercer terç d'avió, des dels compartiments del menjar fins a la cua de l'avió, anava jo sola, tan sola, fins al punt que es van oblidar de donar-me el sopar. I de cop apareix un "hostesso" (com es diu en masculí?), i em demana si vull més pà, i jo li dic: "més pà no, vull sopar", aiiii ens hem oblidat de tu!! ....no si ja acostuma a passar....jejeje la teoria de l'invisibilitat de les dones occidentals a Vietnam começa a agafar forma, i fins i tot es confirma a Air France, jejejeje

Les vacances a Catalunya de conya!! com sempre, és agradable concersar i interaccionar amb gent que t'enten, i pensa!!! sobretot això PENSA!!!!!!

Vaig fer una bateria de metges, que em van reconfirmar el que tothom ja sabia, que no tinc res als pulmons, i que tot això de la tos bronquial que no s'acaba mai és psicològic, és estrès!!

Vaig anar a una homeòpata molt bona (gràcies Emma per recomanar-me-la), i em va cantar la canya i em va posar a dieta de tot, a part de les famoses boletes homopàtiques (quants anys sentir parlar d'elles, sobretot a Murtra (oi Núria i Virginia), i finalment les he tastat. Bé en resum, que he estat dos mesos (Gener i febrer) sense menjar llet, derivats làctics, ous, sal, pebre, picant, alcohol, vinagre, xocolata, tè, cafè, pollastre, vedella...

Jo no és que hi cregui gens, ja em coneixeu, sóc ascèptica per absolutament tot, sinó hi ha una demostració física, m'ho crec, però he de reconèixer que sigui real, o psicològic, el tractament m'ha anat de conya, i estic perfectament des de l'1 de gener, i que duri!!!
El mes de Gener ha estat tranquil, de salut bé, i reprenent la feina, però amb bon humor, perquè sabia que en tres setmanes, vacances altra vegada, i aquest cop de veritat!! 15 dies amb la fàbrica parada, i això sí que són vacances!!
Vaig aprofitar els caps de setmana per anar a la piscina, prendre el sol, llegir, escoltar música, buscar pis i sobretot sortir a ballar i passar-s'ho bé. he de reconèixer, que un s'acostuma ràpid a aquest ritme de vida, sempre amb calor, com si sempre fossin vacances i amb marxa cada dia de la setmana. Quan torni a Casa, és una de les coses que trobaré a faltar, això i els amics que estic fent, la resta, ho dubto molt, molt, molt!! Faré un resset com fan ells cada dia quan es deperten, i "si te he visto no me acuerdo".
Apa siau!!
Fins el proper capítol!

diumenge, 19 de desembre de 2010

ESCAPADA A PHU QUOC

Hola nois!!
Com va tot? Per fi us puc dir que començo a estar realment bé de salut!! Per fi!! després de 2 mesos agònics, però sembla que començo a veure la llum!!
I em trobo tan bé, que fa 15 dies vaig decidir fer una escapada de cap de setmana. Van venir a visitar-me un amic de l'Almudena (de Girona) i tres amics seus que estanven de viatge per Thailàndia, Vietnam i Camboia. Els vaig convidar a dormir a casa meva i em van convèncer per marxar amb ells el cap de setmana a Phu Quoc (una illa molt recomanable del sud del delta del Mekong). Total, que ja sabeu que a mi em costa poc animar-me, així que van arribar a casa meva gairebé a les 12 de la nit, i a les dues de la matinada ja m'estava comprant el bitllet per internet.
CAP A PHU QUOC FALTA GENT!!!
Vaig marxar el dissabte a les 6:30 h del matí, i quan vaig arribar ja m'estaven esperant amb unes motos llogades per começar a voltar per l'illa. Ens vam acomodar en uns bungalows davant de la platja, amb unes hamaques DE VICI!!
Vaig fer els meus primers pinitos amb una moto automàtica, i déu n'hi dó!! tampoc ho vaig fer tan malament....fins que ja de nit, i cansada de tot el dia, vaig haver d'enfrontar-me a un pont Vietnamita!! no cal que us expliqui com són, oi? s'aguanten de miracle, amb plaques metàl·liques mal posades que es mouen, i amb uns forats enmig tan grans que gairebé passava la moto, jajaja i evidentment ens la vam fotre...però no patiu, cap problema, tots dos il·lesos (Joan: ho sento!!). Ja ens veus allà a terra, amb la moto a sobre del meu peu, sense poder-me moure, sense llum, al mig del pont, amb les motos passant-nos per dreta i esquerra, esquivant-nos (perquè no sé si us ho he dit mai, però a Vietnam quan tens un accident, no para ni déu, la gent t'esquiva i continua a la seva, i l'ambulància no arriba mai a temps, perquè cap cotxe la deixa passar, és surrealista!!!). Total, que ens va agafar un atac de riure, i no ens podíem aixecar, fins que ens vam centrar i vam sortir del maleït pont!!
Vam visitar platges desertes, superxules, molt salvatges!!
De nit vam anar a vivitar el night market, i vam sopar maric boníssim per quatre duros.
L'endemà, vam anar en vaixell a fer snorkle a les illes del sud. Bé, és xulo, però no mata, he vist coralls molt millors a Austràlia i a Zanzibar.
I el dilluns al matí, l'Albert em va portar en moto fins a l'aeroport a les 6h del matí per anar a treballar directament, mentre que ells continuaven la seva ruta!! quina enveja!! Però què hi farem, jo estic treballant, no de vacances!!
Aquesta ciutat és un puto poble, i no hi ha ni mica d'intimitat, el dimecres següent vaig anar al Pacharan (per variar), i un dels pilots espanyols, el Vicente, em diu: "este fin de semana has estado en Phu Quoc, ¿verdad?", i jo dic "Sí, ¿Cómo lo sabes?", i em contesta porque te llevé yo, yo pilotaba el avión!! Collons, mira que hi ha habitants a HCMC, però és pitjor que Girona, quins culebrots que arriba a haver-hi en aquesta ciutat!!
Bé, i fins aquí l'escapada de Cap de setmana a Phu Quoc!!
Fins aviat!!!

dijous, 2 de desembre de 2010

BARCELONA 5 - MADRID 0 A SÀI GÒN








Hola a tots!!!
MOLTES FELICITATS A TOTS ELS CULÉS!!!!

Bé, aquesta setmana ha estat especial, perquè tot i estar a milers de Km de casa, tots els culés que vivim a Sài Gòn (i que són molts!!) hem gaudit de valent veient el partit Barça - Madrid a les tres de la matinada al Pacharan.

Per començar, l'Andrés (el gerent del Restaurant i culé empredreït!!) va proporcionar una samarreta del Barça a tots els cambrers, que es van amagar per canviar-se just abans del partit, i minuts abans de començar van aparèixer tots amb la samarreta blaugrana!! Tot un detall, que apuntava que aquesta nit tot sortiria rodat!!! No hi havia nervis, però sí una mica tensió entre les dues aficions (mira que n'arriben a ser de xulos alguns madrilenyos!!, "qué? vienes a llorar un rato?" aquesta era la frase més suau que vaig sentir).

Però el partit comença, i la truita es gira pels madrilenys,

Comença el festival de gols del Barça!!!

Em vaig sentir orgullosa de ser Catalana, els vam demostrar una vegada més que sóm diferents i tenim força més educació i saber fer, i no em refereixo al camp, em refereixo a les aficions allà presents. Tots els Catalans vam mirar tot el partit en silenci, animant, cantant, i respectant en tot moment als aficionats del Madrid, en cap moment se'ls va restregar el resultat per la cara, i motius en teníem!!! En canvi ells, rabiaven d'impotència, i alguns d'ells van perdre els papers, mostrant una malaeducació increïble!!

Però bé, es resultat és el que compta!! I ja som líders.
VISCA EL BARÇA!!!

Mes de Novembre

Hola a tots!!

Bé, per on començar??? aquests darrers dos mesos han estat una agonia a nivell de salut!! Mai havia estat tan malament en ma vida!! Estic tan feta pols, i tan baixa de defenses, que ho enganxo tot, una rera l'altra, m'estic tornant una enciclopèdia de la medicina tropical!! jajaja quan entro al Family Medical Practice, ja em saluden com si fos del personal.
Bé, després de donar-li moltes voltes al tema de la meva tos crònica, el metge va dir-me que era una barreja d'estrés i al·lèrgia a la contaminació de Vietnam, té collons el tema!! Doncs bé, vaig estar una setmana nebulitzant-me ventolín cada dia connectada a una màquina, i va semblar que millorava, però NO!! falsa alarma. La tos va i bé sense seguir cap mena de pauta!! Cada cop que m'agafa un atac, intento pensar què he fet? què he menjat? què he tocat? però no hi trobo cap detonant comú. després d'una setmana connectada a la màquina, em van donar un inhalador amb ventolín, i ala com els asmàtics!! Però res de res, pitjor encara, em van agafar taquicàrdies. Quan vaig explicar-li al metge, em va dir: BUENO, HAY DOS NOTICIAS, UNA BUENA Y UNA MALA!! (és Argentí). I jo li dic doncs comença per la bona, i em diu si tens taquicàrdies, vol dir que tens els bronquis oberts, per tant pots parar el tractament, i la dolenta? Doncs la dolenta és que la tos no ha parat, amb la qual cosa, tornem a començar de zero. I llavors ja em va derivar al especialista de pulmó, perquè ja no sap què més dir-me. Així, que cap a l'especialista que vaig!! I em reitera el mateix diagnòstic, em diu que és al·lèrgia a la contaminació, i que no em passarà fins que me'n vagi del país!!
Maco noi, maco!!! I què coi se suposa què he de fer jo ara?
LLavors li vaig demanar que em donés algun tractament per parar la tos, i finalment em va receptar tres medicaments, un amb codeïna, un antibiòtic per infeccions respìratòries i un tercer que no sé què és, però té un gust absolutament repugnant!! Bé, he fet el tractament durant 5 dies, he acabat avui al matí. De moment sembla que estic molt millor!! CREUEM ELS DITS!!! Però ja m'ha dit que és temporal, que d'aquí a unes setmanes em donarà un altre brot, i hauré de tornar a començar.....i se suposa que algun dia el meu cos s'inmunitzarà!! Qui havia de dir que sóc tan finolis!! collons, al final hauré de viure a la muntanya!!!

dilluns, 25 d’octubre de 2010

VISITA FUGAÇ A SHANGHAI

Hola!!

La setmana pasada vaig marxat un parell de dies a Shanghai per feina!! Ha estat una mica dur, perquè estava feta caldo de la grip, i estava afònica total, bé, no afònica, no tenia veu!! I el bitllet d'avió era nocturn, així que no vaig dormir, i vaig empalmar amb la Fira.....esgotador!! Però a la nit, em van presentar uns catalans que també tenen una empresa a Xina, i em van convidar a sopar a un dels millors restaurants de Shanghai, em va encantar!! Rieu-vos de la merda de menjar dels restaurants Xinesos de catalunya!! Res a veure!!

Les dues noies xines de l'oficina, em van veure tan malament, que em van preparar un remei xino per millorar el sistema respiratori, em van bullir durant 15 minuts pera amb sucre de canya, i unes fulles d'una planta (que no vam treure l'aigua clara de quina planta era), i m'ho van fer menjar i veure el líquid. Resultat!!! Doncs no sé què dir-vos, el dia següent vaig tossir menys, però ara torno a estar malament.

L'endemà de la fira, tenia el bitllet d'avió a la nit, i com que a les 12 havia de deixar l'hotel, doncs amb febre i tot, me'n vaig anar a visitar la ciutat. Em vaig fotre una patejada impressionant!! Sense dinar ni res!!

Ja us vaig explicar la darrera vegada que vaig anar a Shanghai, que cada cop m'agrada més, i que me n'hi aniria a viure amb els ulls clucs, comparat amb HCMC és un luxe asiàtic!! Tenen Carrefour, Ikea, Decathlon, saben conduir, respecten el senyals, no toquen el claxon, hi ha zones d'esbarjo superxules, zones tipus SOHO, centres comercials moderníssims, tot està net i polit, un metro impressionant!!
res, que vaig tornar a HCMC plorant de pena!!

Bé, el retorn va ser accidentat, perquè es va retrassar l'avió, i vaig arribar a quarts de tres de la nit, i el despertador va sonar a tres quarts de sis, i apa a treballar!! Em pensava que no acabaria la setmana en vida, m'arrossegava com una ànima en pena!!

Però res, que les piles no s'acaben, perquè va arribar el divendres i el cap de setmana, i juefa tots els dies!! El dissabte vai acabar a quarts de sis del matí, després de la ruta del Bacalao, o la ruta del Fideu (com l'he batejada), esmorzant un bon Pho (una escudella amb fideus d'arròs i vedella). Sí nois sí, encara que sembli increïble, m'estic aficionant al Pho. Qui ho havia de dir que jo esmorzaria una sopa calenta!!! jejejeje

Fins la propera!!!

CAPÍTOL MALATIES

Hola a tots!!

Bé, aquest capítol serà curt, perquè no és agradable xerrar de malalties.
Bé, en resum, l'al·lèrgia que em va agafar just abans de venir de vacances, i que se'm va anar reproduint durant les vacances, al tornar va empitjorar i finalment vaig anar al metge.
Jo ja em pensava el pitjor, que tenia al·lèrgia a alguna cosa, i ja m'havien avançat que a Vietnam no em podien fer les proves d'al·lèrgia, i que hauria d'anar un cap de setmana a Bangkok a fer-me-les. Però el metge, que és Francès, em va comentar que abans de fer res, que em faria un anàlisis de paràsits, i eureka!! Vaig donar positiu d'un paràsit, una larva que es diu Gnosthostoma!! Òstia, entro al Google i busco què és aquest paràsit, i quan vaig veure el que era, em va entrar un fàsic impressionant!! redéu amb el paràsit!! Total, que millor això, que no pas al·lèrgia!!

M'he hagut de prendre unes pastilles per matar el bitxo, 8 pastilles miraculoses. Però el problema, és que després d'haver-me-les pres, vaig tornar a tenir una reacció al·lèrgica, se'm van inflar els llavis, que semblava la Carmen de Mairena (que per cert, ara mateix l'estic escoltant al programa del Toni Clapés, quina gràcia!!). Bé, el metge em va dir que no em preocupés, que tot i després de mort, podia tenir més reaccions, però que millor prendre'm una segona tongada de pastilles, i durant un mes no deixar les antihistamínics. Total que me'n vaig el diumenge passat d'exucursió per HCMC a la recerca de les pastilles.

EL MÓN DE LES FARMÀCIES A VIETNAM!!!

Bé, què dir de les farmàcies? Això es mereix un capítol a part!! Vaig estar tota la tarda de diumenge amunt i avall de farmàcia en farmàcia!!! No hi havia manera de trobar-les!! I finalment vam arribar a una famàcia amb un nivell d'activitat eixordador!! Semblava un mercat de peix. Hi havia més de 10 noies depatxant, cap d'elles farmacèutica és clar!! La tele posada, mñusica a tota pastilla, tothom cridant, un tio entrant amb la moto fins a la rebotiga!! Per flipar!! Quan les vaig demanar, em van dir que m'havia d'esperar, i ens van portar un parell de tamborets, i ja ens veus a les dues assegudes als tamborets, al costat de la barra (són taulells alts), i amb la música, semblava que estéssim al bar, ja només ens faltava el cubata!! I mentre ens esperàvem, vam poder comprovar que a Vietnam es venen medicaments a tort i a dret, sense cap mena de control, sense recepta, i per unitats. Tallen els blisters, i venen les pastilles per unitats. Tu arribes, i dius vull antibiòtic, i et diuen Quants dies? i tu dius: 3, i et donen les pastilles equivalents a tres dies (res de fer el cicle complert obligatori de 8 dies), per cagar-s'hi!!!
Finalment, després de tot aquest xou, em porten les pastilles, però no en tenien 8, només 7, i els dic, però jo amb 7 no faig prou, què faig amb la vuitena? I agafen diners, i se'n van ells a una altra farmàcia a comprar-me la vuitena pastilla, per flipar!!

Tornen, i quan em van a cobrar m'intenten cobrar 4 vegades més. Per sort, ja havia comprat les pastilles la setmana anterior, i sabia que costaven 420.000 VND, i em diu la tia 1.600.000 VND, i jo li dic, NOOOOO t'equivoques, aquest és el preu d'una caixa de 4, no de cada pastilla, i ell que no, i jo que sí, i al final li vaig dir: saps què et dic? que et donin pel cul!! que prefereixo que em mati el cuc, a pagar-te el 1.600.000 VND, i vam fotre el camp!!

El dilluns vaig enviar a la Hoa de l'oficina a comprar a la farmàcia de Tu Dau Môt (el poble del costat de la fàbrica), i les va trobar al preu correcte!! Suposo perquè és Vietnamita, i no intenten timar-la!! Qué trist haver d'estar sempre a la defensiva!!

Bé, i ara estic més o menys bé, però esperant a fer l'anàlisis per sortir de dubtes sobre si està mort, o no?

I a part de l'alien, doncs des de fa 15 dies estic malalta, tinc un gripàs de collons!! He passat per totes les fases, migranya, malestar general, mal d'ossos, mocs, mal de coll, tos i afonia. Ara estic millor, però encara tinc tos, que no m'acaba de marxar.

La veritat és que les malalties, les ferides, les infeccions a Vietnam s'eternitzen!! Suposo que és l'ambient contaminat, humit, ple de virus i bactèries per tot arreu.

Bé, esperem que s'acabi aviat l'agonia, perquè estic esgotada de tant tossir!

Deixem el tema de malaties!!