Hola a tots!!
ostres, ostres, ostres!! Ara sí que m'he passat una molt llarga temporada sense dir ni mu, però és que han passat moltes coses en aquests tres mesos, i ara en faré un petit resum.
després de l'escapada a Phuoc Quoc, que va anar de conya!! a la tornada, quedava una setmana per les vacances de Nadal, i em va agafar altre cop una febrada, amb mal d'ossos i una tos horrible que em vaig endur cap a Girona el 24 de Desembre.
A l'avió de Air France anava pràcticament sola, en el tercer terç d'avió, des dels compartiments del menjar fins a la cua de l'avió, anava jo sola, tan sola, fins al punt que es van oblidar de donar-me el sopar. I de cop apareix un "hostesso" (com es diu en masculí?), i em demana si vull més pà, i jo li dic: "més pà no, vull sopar", aiiii ens hem oblidat de tu!! ....no si ja acostuma a passar....jejeje la teoria de l'invisibilitat de les dones occidentals a Vietnam começa a agafar forma, i fins i tot es confirma a Air France, jejejeje
Les vacances a Catalunya de conya!! com sempre, és agradable concersar i interaccionar amb gent que t'enten, i pensa!!! sobretot això PENSA!!!!!!
Vaig fer una bateria de metges, que em van reconfirmar el que tothom ja sabia, que no tinc res als pulmons, i que tot això de la tos bronquial que no s'acaba mai és psicològic, és estrès!!
Vaig anar a una homeòpata molt bona (gràcies Emma per recomanar-me-la), i em va cantar la canya i em va posar a dieta de tot, a part de les famoses boletes homopàtiques (quants anys sentir parlar d'elles, sobretot a Murtra (oi Núria i Virginia), i finalment les he tastat. Bé en resum, que he estat dos mesos (Gener i febrer) sense menjar llet, derivats làctics, ous, sal, pebre, picant, alcohol, vinagre, xocolata, tè, cafè, pollastre, vedella...
Jo no és que hi cregui gens, ja em coneixeu, sóc ascèptica per absolutament tot, sinó hi ha una demostració física, m'ho crec, però he de reconèixer que sigui real, o psicològic, el tractament m'ha anat de conya, i estic perfectament des de l'1 de gener, i que duri!!!
ostres, ostres, ostres!! Ara sí que m'he passat una molt llarga temporada sense dir ni mu, però és que han passat moltes coses en aquests tres mesos, i ara en faré un petit resum.
després de l'escapada a Phuoc Quoc, que va anar de conya!! a la tornada, quedava una setmana per les vacances de Nadal, i em va agafar altre cop una febrada, amb mal d'ossos i una tos horrible que em vaig endur cap a Girona el 24 de Desembre.
A l'avió de Air France anava pràcticament sola, en el tercer terç d'avió, des dels compartiments del menjar fins a la cua de l'avió, anava jo sola, tan sola, fins al punt que es van oblidar de donar-me el sopar. I de cop apareix un "hostesso" (com es diu en masculí?), i em demana si vull més pà, i jo li dic: "més pà no, vull sopar", aiiii ens hem oblidat de tu!! ....no si ja acostuma a passar....jejeje la teoria de l'invisibilitat de les dones occidentals a Vietnam começa a agafar forma, i fins i tot es confirma a Air France, jejejeje
Les vacances a Catalunya de conya!! com sempre, és agradable concersar i interaccionar amb gent que t'enten, i pensa!!! sobretot això PENSA!!!!!!
Vaig fer una bateria de metges, que em van reconfirmar el que tothom ja sabia, que no tinc res als pulmons, i que tot això de la tos bronquial que no s'acaba mai és psicològic, és estrès!!
Vaig anar a una homeòpata molt bona (gràcies Emma per recomanar-me-la), i em va cantar la canya i em va posar a dieta de tot, a part de les famoses boletes homopàtiques (quants anys sentir parlar d'elles, sobretot a Murtra (oi Núria i Virginia), i finalment les he tastat. Bé en resum, que he estat dos mesos (Gener i febrer) sense menjar llet, derivats làctics, ous, sal, pebre, picant, alcohol, vinagre, xocolata, tè, cafè, pollastre, vedella...
Jo no és que hi cregui gens, ja em coneixeu, sóc ascèptica per absolutament tot, sinó hi ha una demostració física, m'ho crec, però he de reconèixer que sigui real, o psicològic, el tractament m'ha anat de conya, i estic perfectament des de l'1 de gener, i que duri!!!
El mes de Gener ha estat tranquil, de salut bé, i reprenent la feina, però amb bon humor, perquè sabia que en tres setmanes, vacances altra vegada, i aquest cop de veritat!! 15 dies amb la fàbrica parada, i això sí que són vacances!!
Vaig aprofitar els caps de setmana per anar a la piscina, prendre el sol, llegir, escoltar música, buscar pis i sobretot sortir a ballar i passar-s'ho bé. he de reconèixer, que un s'acostuma ràpid a aquest ritme de vida, sempre amb calor, com si sempre fossin vacances i amb marxa cada dia de la setmana. Quan torni a Casa, és una de les coses que trobaré a faltar, això i els amics que estic fent, la resta, ho dubto molt, molt, molt!! Faré un resset com fan ells cada dia quan es deperten, i "si te he visto no me acuerdo".
Apa siau!!
Fins el proper capítol!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada