dimecres, 30 de juny de 2010

Hola a tothom!!

Com ha anat la revetlla i el llarg pont??? Espero que molt bé. Jo finalment vaig poder marxar a Shanghai (a la segona va ser la vençuda!!). Per mi aquesta ha estat la tercera experiència a Xina, però us juro que aquesta vegada ha estat completament diferent de les dues anteriors. Que relatiu és tot!! Aterrar a Shanghai venint de Catalunya és una cosa, i aterrar a Shanghai venint des de Vietnam és una altre cosa ben diferent!! La primera experiència és xocant, arribes a un món completament diferent, una cultura diferent, una ciutat inmensa comparada amb el que estem acostumats, molta contaminació, el cel sempre està gris i tapat, el menjar és completament diferent, etc... Però aquest cop, després de tres mesos a Ho Chi Minh, ha estat flipant!! Shanghai m'ha semblat meravellosa!! Europea!! No tan contaminada! Amb cotxes que saben com circular, que respecten els senyals de trànsit! Amb fanals als carres, amb voreres amples i ben fetes. Una ciutat on es pot passejar! On la gent camina sense portar mascareta, amb molts parcs i zones verdes, amb centres d'oci i de compres molt xulos, etc... Està plena de gent estrangera, hi ha 2.000.000 de Koreans, 2000 alemanys, 1500 francesos, 600 espanyols etc... I no viuen en guetos, sinó repartits per tota la ciutat. Per la nit hi ha molta marxa, amb bars molt xulos, amb música en directa. En definitiva, que m'hi he trobat superbé, i si m'oferissin una feina, me n'hi aniria Jaaaaaa!!! Ja ho veieu, tot és relatiu, fa 4 mesos quan m'oferien una feina a Xina, dubtava molt, i ara, després de Vietnam, hi aniria amb els ulls clucs.

La Fira bé! Però molt cansada, molt cansada! Com ja sabeu els dos dies abans d'arribar pràcticament no vaig dormir, perquè els dos intents de volar de nit van ser matadors. Vaig arribar a les 7 del matí, i vaig agafar un tren, i després un taxi fins a l'hotel. Vaig esmorzar, una dutxa i cap a la Fira directa, sense dormir gairebé res. Vaig estar a la Fira sense parar, amunt i avall, fins a les 6 de la tarda. Vaig anar a sopar a un Japonès i cap a dormir que no m'aguantava.
L'endemà tres quarts del mateix, Fira des de les 9 fins a les 5 de la tarda, amb els ronyons i els peus destrossats. Al ser divendres, vaig dutxar-me i canviar-me i vaig sortir a sopar amb la Leina (una noia Xina que treballa a l'oficina de Shanghai de l'empresa de Manresa que són socis nostres)a un restaurant Koreà. Molt bé, i curiós!! Totes les taules tenen un braser al mig, i et porten la carn crua i la fas allà mateix, i la vas sucant en diferents salses que et porten, i després ho enrotlles en una fulla d0enciam, com si fos un burrito, molt bó! després vam quedar amb la Laia (gràcies Rafa per presentar-me la Laia, una noia molt maca!!), una noia catalana que parla xinès de conya, i viu a Shanghai des de fa força anys, i treballa al pabelló d'Espanya de l'Expo. Vam anar a veure un concert d'un grup que té com a cantant a una altra noia catalana, que també fa temps que viu a Xina. L'ambient era guai, ple de guiris!!
El dissabte vaig aprofitar per anar a l'Expo. Va ser una completa marató!! Des de les 10:30 h del matí fins a les 12:00 de la nit,, gairebé sense parar de caminar i fer cues. L'Expo és inmensa. Voluntaris: recordeu l'Expo de Sevilla? Doncs imagineu-vos la mateixa calor, amb més cues i molt més gran, una matada!!! Els edificis de cada país són molt xulos, i el pabelló d'Espanya em va sorprendre gratament, és molt bé!! Evidentment no vaig fer cua, vaig entrar per la porta VIP, jajajaja

El tema cues, necessita un punt i a part!! Perquè us preguntareu? Doncs, perquè a Àsia el concepte cua és completament diferent d'Europa. Els Asiàtics en general, i els Xinesos en particular, no saben fer cues, no saben què vol dir respectar una cua. I et van apretant, i pressionant fins que es colen. És horrible!!

L'Expo és tan gran, que està repartida entre les dues bandes de la ciutat, separades pel riu (PUXI i PUDONG), seria la versió Xina de Villa-arriba i Villa-abajo. Per creuar el riu, hi ha uns ferrys, però per agafar-lo, vaig haver de fer una hora de cua. Era l´'única occidental de la cua, i va ser horrible!! Poden arribar a ser agobiants!!

Vam acabar el dia amb un magnífic concert de Jazz i Blues per un grup australià al pabelló d'Austràlia.

El diumenge, em vaig aixecar aviat i vaig anar a fer turisme per la ciutat, tot i que estava plovent (bé, de fet va estar plovent els 4 dies). Vaig visitar una zona molt xula de bars, restaurants i botigues guais, tota una zona d'edificis d'obra vista molt ben restuarats, sembla com una antiga colònia tèxtil restaurada. Després vaig agafar el metro i vaig anar cap a la zona dels edificis més alts de la ciutat. No vaig pujar al més alt (l'obridor, per la seva forma), perquè hi havia tanta boira, que no es veia la part superior del mateix. Vaig passejar pel passeig del costat del riu, admirant tots els edificis de l'altra banda del riu, de l'època colonial francesa. Realment és una ciutat molt xula!! A la tarda vaig quedar amb la Leina de nou, i em va portar a una zona d'oci molt xula, que sembla un laberint, són tot de carrerons estrets plens de botigues molt xules, amb roba molt moderna, restaurants, bars, cafès etc.. però més econòmics que la zona que havia visitat al matí. Vam dinar-sopar (ja eren les 4 de la tarda) en un Thailandès, i després vaig comprar un parell de quadres amb fotos de Shanghai (com continui així, quan torni de Vietnam no tindré prou parets a casa per penjar-ho tot).

I la tornada va tornar a ser conflictiva, pel que sembla sempre m'ha de pasar alguna cosa. Vaig veure que amb la línia 2 de metro es podia arribar a l'aeroport, així que enlloc de taxi i tren com a l'anada, vaig agafar el metro. Quan ja anava en el metro llegint tranquil·lament, arribem a una parada (a 5 del final de la línia) i tothom baixa. Pregunto què passa? I em diuen que és el final de la línia, i pregunto i com s'arriba a l'aeroport? I em diuen, no la línia no està acabada, has d'agafar un taxi. Ja eren les h i l'avió era a les 21:30h. Surto cap al carrer, i ohhh sorpresa!! Em trobo a les afores de Shanghai, en una espècie de descampat, en obres, sense llum, i ple de tios que s'abraonaven sobre mi per intentar que els triés a ells perquè em portéssin en el seu taxi a l'aeroport. Evidentment no eren companyies oficials de taxis, sinó que eren particulars amb cotxes molt cutres. Tots cridaven, jo era l'única occidental de la zona, i m'agafaven del braç, m'estiraven la maleta...Em vaig acollonir, i vaig fotre un crit "STOP, DON'T TOUCH ME" LLavors li vaig demanar a un dels nois quan em cobrava per anar a l'aeroport, i a sobre con mis cojones em vaig posar a regatejar el preu. Al final vaig triar-ne a un i el vaig seguir per aquells carrerons foscos i sense asfaltar fins al seu cotxe. Vaig pujar i li vaig preguntar quant es tarda fins a l'aeroport? I em diu two five, i li dic doncs corre que perdo l'avió. Va començar a córrer, i només frenava quan hi havia un radar. Finalment vaig arribar justet, just per facturar, anar al lavabo i pujar a l'avió.
Vaig tenir de company de viatge un noi suec, que viu a Shanghai des de fa 7 anys, i vam estar compartint penes, jejeje

Tota la felicitat d'aquest meravellós cap de setmana de 4 dies es va fondre, quan vaig arribar a ho Chi Minh i vaig agafar un taxi. Em vaig mig adormir, eren quarts de dues i estava feta caldo, i quan vaig obrir els ulls, em trobo al mig de la ciutat, al mig de la ciutat!! I li dic "Where are you going?" I ja comença a fer cara d'idiota, fent-se el boig. El Fill de puta em va donar la volta al ruedo, i un trajecte que m'hauria de costar 150.000 VND, em va costar 217.000 VND. Em vaig cagar amb la mare que el va parir!! Quan vam arribar a casa, trec la targeta de la compnayia de taxis per pagar, i el tio es fa l'idiota i em diu que no puc pagar amb la targeta, que he de pagar en metàl·lic. Llavors ja em va treure de les meves caselles, i tot que eren gairebé les tres, em va pujar l'adrenalina i l'energia que havia perdut, i el vaig enviar a la merda, obro la porta i baixo del taxi amb la maleta. Els porters del meu edifici i dels edificis veïns estaven tots pendents de què passava? flipant!! El taxista em va perseguir, i al final va accedir a cobrar-me amb la tergeta. Òstia, Òstia, Òstia!! Perquè ha de ser tan complicat viure a Vietnam??? El somni Xinès es va apagar en un segon, només va caldre trepitjat el terra Vietnamita!

Bé a treballar de nou!!!

Aquest cap de setmana me'n vaig a Nha Trang, a una de les zones de platja més xules de Vietnam. Necessito relax i no fer res, com diuen els anglesos: lay-out on the beach with a book!!

Ja us explicaré!!

Petons!!

EXPO I





Shanghai de nit i sopar en un restaurant Koreà





dimecres, 23 de juny de 2010

Hola de nou a tothom!!

Bé ja s'acosta la revetlla, suposo que ja tothom deu estar fent caravanes per marxar de pont, quina enveja!!! Jo estic passant aquí la meva particular revetlla, que més que una revetlla sembla una penitència de Setmana Santa!!! Ahir havia de marxar cap a Shanghai, per visitar la fira tèxtil ITMA. Tenia el vol, amb Shanghai airlines a la 1:30 a.m. de la matinada, i quan vaig arribar a l'aeroport, que per cert estava desèrtic, vaig a facturar i quina és la meva sorpresa quan em demanen el VISAT per Xina!!! Visat per Xina? Li dic jo, ningú m'ha dit que en necessiti, ni els de l'agència de viatges que m'han venut el bitllet d'avió, ni la noia de l'oficina de Xina que m'està organitzant el viatge! Sorry Madame!! But you can not go to Shanghai without VISA....apa agafa un taxi a gairebé la una de la matinada (això a Vietnam és negre nit!!!jajaja) i cap a casa altre cop. Arriba a casa i posa't a enviar mails a tort i a dret per avisar a tothom que no arribaré a les 6 del matí, a l'hotel per cancel·lar la nit, a la Leina (la noia de l'oficina d'allà) perquè no em vingui a buscar al matí a l'hotel, a la Laia (l'amiga del Rafa, que molt amablement m'ha presentat a través del Facebook per poder quedar amb ella i anar a fer una copa), a l'agència de viatges per cagar-me en ells evidentment!!, al meu jefe perquè no li agafi un psíncope demà quan es llevi i s'assabenti que no estic a Xina, a la Thanh de l'oficina perquè truqui a primera hora per intentar canviar el bitllet d'avió, al consulat de Xina per intentar aconseguir un Visat en temps rècord, etc...entre pitus i flautes al llit passades les dues de la matinada. A les 6 em desperta la Thanh (de l'oficina), esberada perquè ha llegit el missatge i no entén què passa? I a partir d'aquí comença l'odisea per aconseguir un Visat per aquesta tarda. Després de molt discutir i remenar la perdiu, finalment hem aconseguit, evidentment sobornant al funcionari de torn (en aquest país tot funciona igual!!), que me'l facin per les 17:30h. 200 $ que ens ha costat!! he estat treballant desde casa tot el dia, perquè amb totes aquestes mogudes no he pogut anar a la fàbrica (està a més d'una hora de camí, no era viable). Ara són les 22h i encara estic treballant, estic fent temps perquè ara faré el segon intent d'agafar l'avió a la 1:30 h. estic baldada, i tinc una migranya!!! Demà hauré d'empalmar amb la fira, perquè arribo a les 6 del matí. després d'un dia de fira hauré d'anar a un centre de massatges, perquè no hi haurà qui s'aguanti!!

Així que ja veieu!! La meva revetlla primer havia de ser Xina, després Vietnamita, i finalment es queda en terra de ningú, estaré volant!!

Molt bona revetlla a tothom!!!

Moltes felicitats als Joans!!!

Ah, per cert, ja tinc càmera nova, i prometo portar fotos de Shanghai i de l'Expo, aquest cop no intentaré fer la saltimbanqui!! ;-)

Fins aviat!!

dissabte, 19 de juny de 2010

Hola nois!

Bé, com ja sabeu molts de vosaltres pel més que comentat missatge del facebook de diumenge passat, finalment el cap de setmana passat vaig tenir festa, i vaig marxar cap al Delta del Mekong. Vaig agafar un tour organitzat a la zona dels backpackers, trobava a faltar el viatjar com a motxillera!!! Vam marxar a les 8 del matí, i després d'una hora i mitja d'autocar, vam arribar a My Tho, on vam agafar una barca de motor que ens va portar pel riu Mekong, parant a la Phoenix island, on vam veure les abelles i vam tastar els productes que fabriquen derivats de la mel. Després vam anar a fer una degustació de fruites tropicals i a escoltar cançons tradicionals (una trusitada total, però s'ha de pagar el peatge per arribar al final). Després vam fer una passejada en les famoses barques pels canals del delta. Teníem una pinta com per inmortalitzar en foto (llàstima que la foto està al fons del riu Mekong....encara que aìxò vé després!!), tots amb el típic barret triangular Vietnamita, i remant dins de les típiques barques del delta. Sincerament m'esperava una altra cosa més autèntica. Allò semblaven les rambles, amb les barques amunt i avall sense parar, xocant les unes amb les altres. La densitat de circulació era tan alta, que semblava pitjor que una rotonda de HCMC a l'hora punta plena de motos.
D'allà vam anar a la barca amb motor de nou, i vam continuar pel riu, fins arribar a un lloc on fabriquen el Coconut Candy. Vam veure el procés de fabricació, i al final una degustació. És com una espècia de caramel de TOFE fet amb la llet de coco bullida durant unes tres hores, sense parar de remenar (60% llet de coco, 20% sucre i 20% caramel). Massa dolç i empalagós pel meu gust. A continuació vam continuar fins a un restaurant, on vam parar a dinar. Vaig tastar el plat estrella de la zona, el Peix orella d'elefant. Està molt bó!! Te'l porten sencer, fregit i posat en una estructura de fusta (com empalat). Llavors et ve una noia amb guants i comença a preparar-te una espècie de crêppes fets amb paper d'arròs, enciam, nuddles d'arròs, menta, i el peix fins que acaba tot el peix, i només queda l'esquelet del peix. Aquestes crêppes es mullen en una salsa que et porten, feta a base de soja i està boníssim!!! Després de dinar, tenim una hora lliure per anar a donar un vol en bici si volem, i a continuació agafem de nou la barca amb motor i continuem riu avall, fins que arribem a Ben tre, i allà agafem un altre minibús per continuar la ruta fins a Can Tho (unes tres hores). Aprofito pel camí per veure amb l'IPOD uns capítols del Kracòvia, quin fart de riure, mira que són bons!!!
Quan arribem, tots se'n van a un hotel vutre que t'hi cagues, però jo he pagat 10$ més per dormir fent Homestay. Que què és homestay? Doncs consisteix en anar a dormir en unes cabanes de fusta en cases particulars de famílies que viuen en el Delta. Em ve a buscar el propietari de la casa (Viêt) i em porta en moto (30 minuts) fins a casa seva, ben bé al mig del delta, al costat del riu. Allà em trobo amb una parella d'Irlanda, que dormen a la cabana del costat. Em dutxo, i anem a sopar tots tres. Ens cuinen les dones de la família, i el menjar és impressionant, està tot boníssim, ens posem les botes. Després de sopar, ens estirem a unes amaques al costat del riu, i xerrem una estona. Passo la nit del lloro, perquè fa moltíssima calor, i no hi ha aire condicionat, i a més a més, els mosquits m'han aclivillat i em pica absolutament tot.

Em desperto a tres quarts de sis (per variar), em dutxo i surto a fer fotos de la matinada (xulíssimes, quina llàstima!!!). després esmorzem plegats (ois ferrats), i quan ells marxen (perquè fan una altra ruta), a mi encara em queda mitja hora, que aprofito per anar caminant fins al centre d'aquest poble, on hi ha el mercat, i em passejo pels carrers estrets, atapeïts de productes exòtics, gent i plens d'olors i colors. No paro de fer fotos i d'examinar absoltament tots els productes que ofereixen. Tenen peix fesc del riu, que encara belluga, uns cargols negres molt grans, i uns peixos que semblen més aviat serps. Torno a recollir la motxilla i em porten en moto altre cop fins al port on em recull la resta del grup en barca.

Ens dirigim cap al mercat surant de Phong Dien floating market. Ens dividim en dos grups i pugem a una barca més petita per poder circular durant ben bé una hora per entremig de les barques del mercat surant. És molt maco, i curiós de veure, però fa una calor impressionant!! No parem de suar, i suar, i suar!! Quan tornem a la barca gran, perquè el segon grup passi a la barca petita, és quan comença la desgràcia!! Se'ns acosta una barca que porta pinyes, i se'ns para just al costat. Li comprem pinyes, que les pelen i les tallen com si es tractés d'una piruleta de pinya, i estan boníssimes!! Li demano si em puc pujar a sobre del sostre de la seva barca, per poder fer fotos del mercat des de dalt, i em diu que sí. Així que una noia hindú de London i jo pugem a sobre de la barca fent de saltimbanquis...però, però, però....al saltar a sobre la barca, la meva càmera que estava lligada al cinturó del pantaló surt disparada, rebota contra el sostre de la barca i es precipita directament al fons del dens i fosc riu mekong!!! ohhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh!!! Fotos i càmera a prendre pel cul!!! Se'm va quedar una cara d'idiota que no us la podeu imaginar. Primer vaig pensar a tirar-me a buscar-la, però després vaig desistir, perquè té 8 m de fondària, és com pletament negre, no hi ha gens de visibilitat. El guia em va comentar que ell ja havia perdut tres ulleres de sol i 4 mòbils, jajaja, el fons d'aquest riu déu ser l'hòstia!!! Bé, vam conrtinuar la ruta, i vam fer una parada per visitar un lloc on produeixen el paper d'arròs i els nuddles d'arròs!! Veient-ho se'm treuen les ganes de menjar-ne. Força brut i cutre, i amb aquella llet blanca d'arròs bullint, i aquells vapors, ecs.... Continuem cap a una fàbrica d'arròs!! Molt brut, i amb moltíssima pols. Veiem sacs que posa PRODUCT OF AUSTRALIA, i l'arròs és de Vietnam??? incongruències d'aquest país!! No vé d'una més!! I després ja agafem el bus per tornar cap a HCMC (unes 4 hores), fent una parada en uns jardins. I així acaba el cap de setmana al DELTA!!!

CURS DE CUINA II





CURS DE CUINA





CU CHI TUNNELS II




CU CHI TUNNELS





VISITA DEL CAO DAI TEMPLE II





VISITA DEL CAO DAI TEMPLE





diumenge, 6 de juny de 2010

Hola a tothom!!!

Ja ho sé, ja ho sé!! No he fet els deures, i us tinc desinformats des de fa més d'un mes. Suposo que molts de vosaltres, o ja ho sabeu perquè heu parlat amb mi, o us ho podeu ensumar, però el motiu d'aquest silenci és que he patit la CRISIS DELS 2 MESOS!!! Ara començo a aixecar cap, però ha estat un dels mesos més durs de la meva vida (físicament i anímicament). A la feina vaig de cul, estic completament desbordada, i desesperada!! això és el pitjor!! Que treballo moltíssim, i m'hi estic deixant el coll, i els resultats no es veuen, perquè els treballadors de la fàbrica són una colla n'inútils integrals!!! Sí, sí, ja sé què penseu!! que estic histèrica i no penso amb claretat, doncs No! Us equivoqueu! Aquest comentari el faig en fred, completament en calma i repòs, després d'un mes de crisis, un mes després d'haver escrit la carta de dimissió (que finalment vaig estripar, perquè total el que m'espera a catalunya no és pas millor que el que tinc aquí). L'única conclusió que puc treure és que són inútils, a part d'extremadament desobedients per naturalesa.

Els vietnamites en general (evidentment sempre hi ha excepcions, he conegut gent vietnamita maquíssima) tenen una capacitat extrema de fer-te treure de les teves caselles, i de posar nerviós al tio més tranquil i calmat de la terra. Parlis amb qui parlis de la comunitat d'expats, treballin en fàbriques a producció, com arquitectes, com a professors, o com a informàtics, és absolutament igual, a tots els nivells tothom té els mateixos problemes, i tothom opina el mateix, els Vietnamites són desesperants!!! L'única diferència és que els que porten més temps aquí ja ho han après i ho han assumit, i els nous encara estem desesperats intentant canviar-los, però és picar contra ferro!! No hi ha res a fer!!!.

Precisament el divendres un català, que té una fàbrica tèxtil aquí, em va donar un consell que resumeix la situació a la perfeccció, em va dir: "Núria no sé perquè treballes tant, si ningú t'ho agraïrà, i a més a més no podràs mai amb ells, pensa que els americans van haver de marxar fastiguejats i desesperats"...i té tota la raó del món.


El tema de l'electricitat també té collons!!! Són tan previsors, que mai han pensat en crear unes infraestructures adequades per a recollir l'excedent d'aigua que tenen durant l'època de pluges, de manera que quan arriba el final de l'època seca (que aquest any s'està allargant més d'un mes) no tenen suficient aigua per produir energia hidroelèctrica, i llavors no hi ha prou electricitat per tot el país, i van tallant la corrent de froma esglaonada per tot el país, per reduir el consum. Això es tradueix en que cada dijous ens tallen la corrent a la fàbrica, i hem d'anar a treballar els dissabtes 8des de fa més d'un mes). I això implica que els dijous treballo a casa amb l'ordinador, i els altres dies a la fàbrica. Només em queda el diumenge lliure, i estic tan cansada que no tinc ni esma de fer turisme, ni de fer vida social. La meva agenda fa pena!!! qui la veu i qui l'ha vist!

El que sí que no perdono és el gimnàs, m'ajuda a cremar adrenalina i a tenir la ment una mica més sana, dins del possible en aquesta olla de grills, que és Vietnam!! Intento anar-hi com a mínim cinc dies per setmana, alternant piscina i gimnàs! Amb aquest gimnàs tan pijo amb teles a cada màquina, m'enganxo a una peli i m'estic 1:30 fent esport mirant la tele. En realitat són els únics moments en els que miro la tele, perquè fora d'aquests moments, no tinc més temps!

He començat les classes de Vietnamita, de moment només dues hores a la setmana, que no és res per aprendre un idioma tan complicat! però ja no sé d'on treure més temps. La gramàtica està tirada, bé és que pràcticament no en tenen, però la pronunciació és matadora!!! Cada vocal té sis tons, que li donen significats diferents a cada paraula, és per morir-se, perquè el problema és que després de 4 classes, hi ha un parell de tons que la meva oïda encara no els pot distingir, i ja no diguem pronunciar. Ja us vaig parlar una vegada dels problemes perquè t'entenguin els taxistes, doncs perquè en tingueu una idea més clara, després de dos mesos, quan entro en un taxi i pronuncio el nom del meu carrer, encara hi ha un 40% de taxistes que no m'entenen, i jo sempre ho pronuncio igual, però està clar que no, que algun to dec fer malament perquè alguns no m'entenen, i llavors els he d'anar guiant des d'on estic fins a casa 8sort que ja em coneixo força bé la ciutat, perquè sinó estaria perduda!!).

D'històries de taxistes, us podria explicar un cabàs!! però una de les més flipants és la que em va passar ara fa unes setmanes. Tornava de la feina en taxi, i hi havia una caravana per flipar (més de dues hores i mitja per arribar a HCMC, 45 Km). A mitja caravana, el tio va i s'aparta a un costat de la carretera, fot el frè de mà, estira el seu seient endarrera i es fot a dormir. Jo flipant, li pico l'espatlla i li demano què coi està fent? I em diu que descansar perquè està cansat i hi ha molta caravana, que quan es desfaci ja arrancarà! El cabreig que em va agafar ja us el podeu imaginar, li vaig ordenar que arranqués i tornés a la carretera, i no volia fer-me cas, i gairebé arribem a les mans (Txell me'n n'he recordat tantes vegades de l'òstia que et va fotre aquell Vietnamita!!! Quan m'ho explicaves flipava, ara ho puc entendre!!). Finalment va arrencar, i va estar remugant i cagant-se en mi durant tot el trajecte fins que vam arribar a casa meva.

Bé, a part de tot això també estic a tope amb el màster. He hagut de fer un exàmen a distància i enviar-lo, un comentari de text, i ara estic fent un treball de Compres que he d'entregar abans del 28 de Juny, i m'ho van comunicar ahir. Total, que quan arribo esgotada de la feina, vaig a defogar-me una estona al gimnàs, i quan arribo a casa, menjo alguna cosa, em faig el dinar de l'endemà (que me'n porto amb la carmanyola) i després em poso a estudiar, o a fer treballs, o deures de vietnamita, o contestar mails, però no tinc ni temps d'escriure al Blog. Avui és diumenge al vespre, i m'he quedat a casa per poder escriure-us!!

Però bé, no tot és negatiu, alguna cosa de turisme he fet. Fa 15 dies vaig anar a visitar els túnnels de Cu Chi. Després penjaré les fotos. Són espectaculars!! I això que els que et deixen visitar, estan preparats pels guiris, i són gairebé el doble d'amples que eren durant la guerra. La qüestió és que són tan petits els Vietnamites, i durant la guerra estaven tan mal alimentats, que eren encara més esquifits i podien amagars-se en uns túnels, on realment els americans no passaven. Se les van empescar totes per escapar-se dels americans, però amb coses realment enginyoses, i llavors et pares a pensar....si van ser capaços de fer això? perquè ara són tan tontos i tenen la lògica tan missing!! No ho entenc, a no ser que es facin els tontos per treure'ns de polleguera, que també podria ser!
Durant aquesta excursió, vaig conèixer gent molt maca, com sempre, però turistes que estan de passada. Vam fer un parell de sopars amb ells el diumenge i el dilluns, però després ja continuen la seva ruta, una llàstima!!

El cap de setmana vinent vull anar al Delta del Mekong, a veure si hi ha sort. Vull anar-hi dos dies, i quedar-me a dormir allà en un homestay, que són una espècie de bungalows que pertanyen a gent que viu en aquells pobles del delta, i convius una nit amb ells, i et fan el sopar i l'esmorzar. Ja us explicaré què tal?

Aquesta setmana he començat a quedar amb gent per escampar la boira, perquè sinó ja sabem què passa, no? que entro en una espiral de feina i agobio, i no en surto.
Vaig quedar el dijous amb el Dani per sopar, i em vaig desfogar a gust, pobre quin rotllo va agunatar!! El divendres vaig anar a sopar a un libanès amb la Laura, i després vam anar a escoltar música en directe a l'Havana (molt bé). I avui he fet dia de piscina, treball de compres, i passejada pel centre al vespre.

A finals d'aquest mes me'n vaig 5 dies a Shanghai, a una fira Tèxtil, i em quedo el cap de setmana a veure l'Expo, espero distrurem una mica i desconnectar!! ara que no vull ni pensar com em trobaré la fàbrica quan torni (no se'ls pot deixar sols, has d'estar com un sargent tot el dia a sobre d'ells, repetint les coses 53 vegades al dia).

fa uns 10 dies vaig visitar una fàbrica d'adobar pells d'un empresari alemany que em va fer recuperar la meva fè sobre vietnam i la capacitat de treball dels vietnamites. Impressionant!!! Una de les fàbriques més xules, més netes, més ordenades, ben organitzades i més ecològiques que he vist a la meva vida!! Us ho juro que m'estic pensant d'enviar el meu CV per si m'hi volen, encara que sigui per netejar, jajajaja allà se m'acabarien els maldecaps segur!!! Però bé, tot arribarà!! Analitzant la situació de perquè hi ha tanta diferència entre les dues fàbriques, a aprt de l'ordre i neteja que és evident, vaig arribar a la conclusió que hi ha tres motius bàsics:

1. Peles.
2. Voluntat i mentalitat de la gerència.
3. Que van tenir la sort de quan van posar en marxa la fàbrica i buscaven personal, va plegar una empresa d'automoció i es van quedar a 7 dels mandos. I ara tot i ser tèxtils, treballen amb la mentalitat d'automoció.

Que em contractin si us plau!!!

Bé, nois, us deixo, que estic cansada i demà m'he d'aixecar molt aviat!!

Molts petons a tots!!