Hola a tothom!!
Com ha anat la revetlla i el llarg pont??? Espero que molt bé. Jo finalment vaig poder marxar a Shanghai (a la segona va ser la vençuda!!). Per mi aquesta ha estat la tercera experiència a Xina, però us juro que aquesta vegada ha estat completament diferent de les dues anteriors. Que relatiu és tot!! Aterrar a Shanghai venint de Catalunya és una cosa, i aterrar a Shanghai venint des de Vietnam és una altre cosa ben diferent!! La primera experiència és xocant, arribes a un món completament diferent, una cultura diferent, una ciutat inmensa comparada amb el que estem acostumats, molta contaminació, el cel sempre està gris i tapat, el menjar és completament diferent, etc... Però aquest cop, després de tres mesos a Ho Chi Minh, ha estat flipant!! Shanghai m'ha semblat meravellosa!! Europea!! No tan contaminada! Amb cotxes que saben com circular, que respecten els senyals de trànsit! Amb fanals als carres, amb voreres amples i ben fetes. Una ciutat on es pot passejar! On la gent camina sense portar mascareta, amb molts parcs i zones verdes, amb centres d'oci i de compres molt xulos, etc... Està plena de gent estrangera, hi ha 2.000.000 de Koreans, 2000 alemanys, 1500 francesos, 600 espanyols etc... I no viuen en guetos, sinó repartits per tota la ciutat. Per la nit hi ha molta marxa, amb bars molt xulos, amb música en directa. En definitiva, que m'hi he trobat superbé, i si m'oferissin una feina, me n'hi aniria Jaaaaaa!!! Ja ho veieu, tot és relatiu, fa 4 mesos quan m'oferien una feina a Xina, dubtava molt, i ara, després de Vietnam, hi aniria amb els ulls clucs.
La Fira bé! Però molt cansada, molt cansada! Com ja sabeu els dos dies abans d'arribar pràcticament no vaig dormir, perquè els dos intents de volar de nit van ser matadors. Vaig arribar a les 7 del matí, i vaig agafar un tren, i després un taxi fins a l'hotel. Vaig esmorzar, una dutxa i cap a la Fira directa, sense dormir gairebé res. Vaig estar a la Fira sense parar, amunt i avall, fins a les 6 de la tarda. Vaig anar a sopar a un Japonès i cap a dormir que no m'aguantava.
L'endemà tres quarts del mateix, Fira des de les 9 fins a les 5 de la tarda, amb els ronyons i els peus destrossats. Al ser divendres, vaig dutxar-me i canviar-me i vaig sortir a sopar amb la Leina (una noia Xina que treballa a l'oficina de Shanghai de l'empresa de Manresa que són socis nostres)a un restaurant Koreà. Molt bé, i curiós!! Totes les taules tenen un braser al mig, i et porten la carn crua i la fas allà mateix, i la vas sucant en diferents salses que et porten, i després ho enrotlles en una fulla d0enciam, com si fos un burrito, molt bó! després vam quedar amb la Laia (gràcies Rafa per presentar-me la Laia, una noia molt maca!!), una noia catalana que parla xinès de conya, i viu a Shanghai des de fa força anys, i treballa al pabelló d'Espanya de l'Expo. Vam anar a veure un concert d'un grup que té com a cantant a una altra noia catalana, que també fa temps que viu a Xina. L'ambient era guai, ple de guiris!!
El dissabte vaig aprofitar per anar a l'Expo. Va ser una completa marató!! Des de les 10:30 h del matí fins a les 12:00 de la nit,, gairebé sense parar de caminar i fer cues. L'Expo és inmensa. Voluntaris: recordeu l'Expo de Sevilla? Doncs imagineu-vos la mateixa calor, amb més cues i molt més gran, una matada!!! Els edificis de cada país són molt xulos, i el pabelló d'Espanya em va sorprendre gratament, és molt bé!! Evidentment no vaig fer cua, vaig entrar per la porta VIP, jajajaja
El tema cues, necessita un punt i a part!! Perquè us preguntareu? Doncs, perquè a Àsia el concepte cua és completament diferent d'Europa. Els Asiàtics en general, i els Xinesos en particular, no saben fer cues, no saben què vol dir respectar una cua. I et van apretant, i pressionant fins que es colen. És horrible!!
L'Expo és tan gran, que està repartida entre les dues bandes de la ciutat, separades pel riu (PUXI i PUDONG), seria la versió Xina de Villa-arriba i Villa-abajo. Per creuar el riu, hi ha uns ferrys, però per agafar-lo, vaig haver de fer una hora de cua. Era l´'única occidental de la cua, i va ser horrible!! Poden arribar a ser agobiants!!
Vam acabar el dia amb un magnífic concert de Jazz i Blues per un grup australià al pabelló d'Austràlia.
El diumenge, em vaig aixecar aviat i vaig anar a fer turisme per la ciutat, tot i que estava plovent (bé, de fet va estar plovent els 4 dies). Vaig visitar una zona molt xula de bars, restaurants i botigues guais, tota una zona d'edificis d'obra vista molt ben restuarats, sembla com una antiga colònia tèxtil restaurada. Després vaig agafar el metro i vaig anar cap a la zona dels edificis més alts de la ciutat. No vaig pujar al més alt (l'obridor, per la seva forma), perquè hi havia tanta boira, que no es veia la part superior del mateix. Vaig passejar pel passeig del costat del riu, admirant tots els edificis de l'altra banda del riu, de l'època colonial francesa. Realment és una ciutat molt xula!! A la tarda vaig quedar amb la Leina de nou, i em va portar a una zona d'oci molt xula, que sembla un laberint, són tot de carrerons estrets plens de botigues molt xules, amb roba molt moderna, restaurants, bars, cafès etc.. però més econòmics que la zona que havia visitat al matí. Vam dinar-sopar (ja eren les 4 de la tarda) en un Thailandès, i després vaig comprar un parell de quadres amb fotos de Shanghai (com continui així, quan torni de Vietnam no tindré prou parets a casa per penjar-ho tot).
I la tornada va tornar a ser conflictiva, pel que sembla sempre m'ha de pasar alguna cosa. Vaig veure que amb la línia 2 de metro es podia arribar a l'aeroport, així que enlloc de taxi i tren com a l'anada, vaig agafar el metro. Quan ja anava en el metro llegint tranquil·lament, arribem a una parada (a 5 del final de la línia) i tothom baixa. Pregunto què passa? I em diuen que és el final de la línia, i pregunto i com s'arriba a l'aeroport? I em diuen, no la línia no està acabada, has d'agafar un taxi. Ja eren les h i l'avió era a les 21:30h. Surto cap al carrer, i ohhh sorpresa!! Em trobo a les afores de Shanghai, en una espècie de descampat, en obres, sense llum, i ple de tios que s'abraonaven sobre mi per intentar que els triés a ells perquè em portéssin en el seu taxi a l'aeroport. Evidentment no eren companyies oficials de taxis, sinó que eren particulars amb cotxes molt cutres. Tots cridaven, jo era l'única occidental de la zona, i m'agafaven del braç, m'estiraven la maleta...Em vaig acollonir, i vaig fotre un crit "STOP, DON'T TOUCH ME" LLavors li vaig demanar a un dels nois quan em cobrava per anar a l'aeroport, i a sobre con mis cojones em vaig posar a regatejar el preu. Al final vaig triar-ne a un i el vaig seguir per aquells carrerons foscos i sense asfaltar fins al seu cotxe. Vaig pujar i li vaig preguntar quant es tarda fins a l'aeroport? I em diu two five, i li dic doncs corre que perdo l'avió. Va començar a córrer, i només frenava quan hi havia un radar. Finalment vaig arribar justet, just per facturar, anar al lavabo i pujar a l'avió.
Vaig tenir de company de viatge un noi suec, que viu a Shanghai des de fa 7 anys, i vam estar compartint penes, jejeje
Tota la felicitat d'aquest meravellós cap de setmana de 4 dies es va fondre, quan vaig arribar a ho Chi Minh i vaig agafar un taxi. Em vaig mig adormir, eren quarts de dues i estava feta caldo, i quan vaig obrir els ulls, em trobo al mig de la ciutat, al mig de la ciutat!! I li dic "Where are you going?" I ja comença a fer cara d'idiota, fent-se el boig. El Fill de puta em va donar la volta al ruedo, i un trajecte que m'hauria de costar 150.000 VND, em va costar 217.000 VND. Em vaig cagar amb la mare que el va parir!! Quan vam arribar a casa, trec la targeta de la compnayia de taxis per pagar, i el tio es fa l'idiota i em diu que no puc pagar amb la targeta, que he de pagar en metàl·lic. Llavors ja em va treure de les meves caselles, i tot que eren gairebé les tres, em va pujar l'adrenalina i l'energia que havia perdut, i el vaig enviar a la merda, obro la porta i baixo del taxi amb la maleta. Els porters del meu edifici i dels edificis veïns estaven tots pendents de què passava? flipant!! El taxista em va perseguir, i al final va accedir a cobrar-me amb la tergeta. Òstia, Òstia, Òstia!! Perquè ha de ser tan complicat viure a Vietnam??? El somni Xinès es va apagar en un segon, només va caldre trepitjat el terra Vietnamita!
Bé a treballar de nou!!!
Aquest cap de setmana me'n vaig a Nha Trang, a una de les zones de platja més xules de Vietnam. Necessito relax i no fer res, com diuen els anglesos: lay-out on the beach with a book!!
Ja us explicaré!!
Petons!!
Com ha anat la revetlla i el llarg pont??? Espero que molt bé. Jo finalment vaig poder marxar a Shanghai (a la segona va ser la vençuda!!). Per mi aquesta ha estat la tercera experiència a Xina, però us juro que aquesta vegada ha estat completament diferent de les dues anteriors. Que relatiu és tot!! Aterrar a Shanghai venint de Catalunya és una cosa, i aterrar a Shanghai venint des de Vietnam és una altre cosa ben diferent!! La primera experiència és xocant, arribes a un món completament diferent, una cultura diferent, una ciutat inmensa comparada amb el que estem acostumats, molta contaminació, el cel sempre està gris i tapat, el menjar és completament diferent, etc... Però aquest cop, després de tres mesos a Ho Chi Minh, ha estat flipant!! Shanghai m'ha semblat meravellosa!! Europea!! No tan contaminada! Amb cotxes que saben com circular, que respecten els senyals de trànsit! Amb fanals als carres, amb voreres amples i ben fetes. Una ciutat on es pot passejar! On la gent camina sense portar mascareta, amb molts parcs i zones verdes, amb centres d'oci i de compres molt xulos, etc... Està plena de gent estrangera, hi ha 2.000.000 de Koreans, 2000 alemanys, 1500 francesos, 600 espanyols etc... I no viuen en guetos, sinó repartits per tota la ciutat. Per la nit hi ha molta marxa, amb bars molt xulos, amb música en directa. En definitiva, que m'hi he trobat superbé, i si m'oferissin una feina, me n'hi aniria Jaaaaaa!!! Ja ho veieu, tot és relatiu, fa 4 mesos quan m'oferien una feina a Xina, dubtava molt, i ara, després de Vietnam, hi aniria amb els ulls clucs.
La Fira bé! Però molt cansada, molt cansada! Com ja sabeu els dos dies abans d'arribar pràcticament no vaig dormir, perquè els dos intents de volar de nit van ser matadors. Vaig arribar a les 7 del matí, i vaig agafar un tren, i després un taxi fins a l'hotel. Vaig esmorzar, una dutxa i cap a la Fira directa, sense dormir gairebé res. Vaig estar a la Fira sense parar, amunt i avall, fins a les 6 de la tarda. Vaig anar a sopar a un Japonès i cap a dormir que no m'aguantava.
L'endemà tres quarts del mateix, Fira des de les 9 fins a les 5 de la tarda, amb els ronyons i els peus destrossats. Al ser divendres, vaig dutxar-me i canviar-me i vaig sortir a sopar amb la Leina (una noia Xina que treballa a l'oficina de Shanghai de l'empresa de Manresa que són socis nostres)a un restaurant Koreà. Molt bé, i curiós!! Totes les taules tenen un braser al mig, i et porten la carn crua i la fas allà mateix, i la vas sucant en diferents salses que et porten, i després ho enrotlles en una fulla d0enciam, com si fos un burrito, molt bó! després vam quedar amb la Laia (gràcies Rafa per presentar-me la Laia, una noia molt maca!!), una noia catalana que parla xinès de conya, i viu a Shanghai des de fa força anys, i treballa al pabelló d'Espanya de l'Expo. Vam anar a veure un concert d'un grup que té com a cantant a una altra noia catalana, que també fa temps que viu a Xina. L'ambient era guai, ple de guiris!!
El dissabte vaig aprofitar per anar a l'Expo. Va ser una completa marató!! Des de les 10:30 h del matí fins a les 12:00 de la nit,, gairebé sense parar de caminar i fer cues. L'Expo és inmensa. Voluntaris: recordeu l'Expo de Sevilla? Doncs imagineu-vos la mateixa calor, amb més cues i molt més gran, una matada!!! Els edificis de cada país són molt xulos, i el pabelló d'Espanya em va sorprendre gratament, és molt bé!! Evidentment no vaig fer cua, vaig entrar per la porta VIP, jajajaja
El tema cues, necessita un punt i a part!! Perquè us preguntareu? Doncs, perquè a Àsia el concepte cua és completament diferent d'Europa. Els Asiàtics en general, i els Xinesos en particular, no saben fer cues, no saben què vol dir respectar una cua. I et van apretant, i pressionant fins que es colen. És horrible!!
L'Expo és tan gran, que està repartida entre les dues bandes de la ciutat, separades pel riu (PUXI i PUDONG), seria la versió Xina de Villa-arriba i Villa-abajo. Per creuar el riu, hi ha uns ferrys, però per agafar-lo, vaig haver de fer una hora de cua. Era l´'única occidental de la cua, i va ser horrible!! Poden arribar a ser agobiants!!
Vam acabar el dia amb un magnífic concert de Jazz i Blues per un grup australià al pabelló d'Austràlia.
El diumenge, em vaig aixecar aviat i vaig anar a fer turisme per la ciutat, tot i que estava plovent (bé, de fet va estar plovent els 4 dies). Vaig visitar una zona molt xula de bars, restaurants i botigues guais, tota una zona d'edificis d'obra vista molt ben restuarats, sembla com una antiga colònia tèxtil restaurada. Després vaig agafar el metro i vaig anar cap a la zona dels edificis més alts de la ciutat. No vaig pujar al més alt (l'obridor, per la seva forma), perquè hi havia tanta boira, que no es veia la part superior del mateix. Vaig passejar pel passeig del costat del riu, admirant tots els edificis de l'altra banda del riu, de l'època colonial francesa. Realment és una ciutat molt xula!! A la tarda vaig quedar amb la Leina de nou, i em va portar a una zona d'oci molt xula, que sembla un laberint, són tot de carrerons estrets plens de botigues molt xules, amb roba molt moderna, restaurants, bars, cafès etc.. però més econòmics que la zona que havia visitat al matí. Vam dinar-sopar (ja eren les 4 de la tarda) en un Thailandès, i després vaig comprar un parell de quadres amb fotos de Shanghai (com continui així, quan torni de Vietnam no tindré prou parets a casa per penjar-ho tot).
I la tornada va tornar a ser conflictiva, pel que sembla sempre m'ha de pasar alguna cosa. Vaig veure que amb la línia 2 de metro es podia arribar a l'aeroport, així que enlloc de taxi i tren com a l'anada, vaig agafar el metro. Quan ja anava en el metro llegint tranquil·lament, arribem a una parada (a 5 del final de la línia) i tothom baixa. Pregunto què passa? I em diuen que és el final de la línia, i pregunto i com s'arriba a l'aeroport? I em diuen, no la línia no està acabada, has d'agafar un taxi. Ja eren les h i l'avió era a les 21:30h. Surto cap al carrer, i ohhh sorpresa!! Em trobo a les afores de Shanghai, en una espècie de descampat, en obres, sense llum, i ple de tios que s'abraonaven sobre mi per intentar que els triés a ells perquè em portéssin en el seu taxi a l'aeroport. Evidentment no eren companyies oficials de taxis, sinó que eren particulars amb cotxes molt cutres. Tots cridaven, jo era l'única occidental de la zona, i m'agafaven del braç, m'estiraven la maleta...Em vaig acollonir, i vaig fotre un crit "STOP, DON'T TOUCH ME" LLavors li vaig demanar a un dels nois quan em cobrava per anar a l'aeroport, i a sobre con mis cojones em vaig posar a regatejar el preu. Al final vaig triar-ne a un i el vaig seguir per aquells carrerons foscos i sense asfaltar fins al seu cotxe. Vaig pujar i li vaig preguntar quant es tarda fins a l'aeroport? I em diu two five, i li dic doncs corre que perdo l'avió. Va començar a córrer, i només frenava quan hi havia un radar. Finalment vaig arribar justet, just per facturar, anar al lavabo i pujar a l'avió.
Vaig tenir de company de viatge un noi suec, que viu a Shanghai des de fa 7 anys, i vam estar compartint penes, jejeje
Tota la felicitat d'aquest meravellós cap de setmana de 4 dies es va fondre, quan vaig arribar a ho Chi Minh i vaig agafar un taxi. Em vaig mig adormir, eren quarts de dues i estava feta caldo, i quan vaig obrir els ulls, em trobo al mig de la ciutat, al mig de la ciutat!! I li dic "Where are you going?" I ja comença a fer cara d'idiota, fent-se el boig. El Fill de puta em va donar la volta al ruedo, i un trajecte que m'hauria de costar 150.000 VND, em va costar 217.000 VND. Em vaig cagar amb la mare que el va parir!! Quan vam arribar a casa, trec la targeta de la compnayia de taxis per pagar, i el tio es fa l'idiota i em diu que no puc pagar amb la targeta, que he de pagar en metàl·lic. Llavors ja em va treure de les meves caselles, i tot que eren gairebé les tres, em va pujar l'adrenalina i l'energia que havia perdut, i el vaig enviar a la merda, obro la porta i baixo del taxi amb la maleta. Els porters del meu edifici i dels edificis veïns estaven tots pendents de què passava? flipant!! El taxista em va perseguir, i al final va accedir a cobrar-me amb la tergeta. Òstia, Òstia, Òstia!! Perquè ha de ser tan complicat viure a Vietnam??? El somni Xinès es va apagar en un segon, només va caldre trepitjat el terra Vietnamita!
Bé a treballar de nou!!!
Aquest cap de setmana me'n vaig a Nha Trang, a una de les zones de platja més xules de Vietnam. Necessito relax i no fer res, com diuen els anglesos: lay-out on the beach with a book!!
Ja us explicaré!!
Petons!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada