diumenge, 6 de juny del 2010

Hola a tothom!!!

Ja ho sé, ja ho sé!! No he fet els deures, i us tinc desinformats des de fa més d'un mes. Suposo que molts de vosaltres, o ja ho sabeu perquè heu parlat amb mi, o us ho podeu ensumar, però el motiu d'aquest silenci és que he patit la CRISIS DELS 2 MESOS!!! Ara començo a aixecar cap, però ha estat un dels mesos més durs de la meva vida (físicament i anímicament). A la feina vaig de cul, estic completament desbordada, i desesperada!! això és el pitjor!! Que treballo moltíssim, i m'hi estic deixant el coll, i els resultats no es veuen, perquè els treballadors de la fàbrica són una colla n'inútils integrals!!! Sí, sí, ja sé què penseu!! que estic histèrica i no penso amb claretat, doncs No! Us equivoqueu! Aquest comentari el faig en fred, completament en calma i repòs, després d'un mes de crisis, un mes després d'haver escrit la carta de dimissió (que finalment vaig estripar, perquè total el que m'espera a catalunya no és pas millor que el que tinc aquí). L'única conclusió que puc treure és que són inútils, a part d'extremadament desobedients per naturalesa.

Els vietnamites en general (evidentment sempre hi ha excepcions, he conegut gent vietnamita maquíssima) tenen una capacitat extrema de fer-te treure de les teves caselles, i de posar nerviós al tio més tranquil i calmat de la terra. Parlis amb qui parlis de la comunitat d'expats, treballin en fàbriques a producció, com arquitectes, com a professors, o com a informàtics, és absolutament igual, a tots els nivells tothom té els mateixos problemes, i tothom opina el mateix, els Vietnamites són desesperants!!! L'única diferència és que els que porten més temps aquí ja ho han après i ho han assumit, i els nous encara estem desesperats intentant canviar-los, però és picar contra ferro!! No hi ha res a fer!!!.

Precisament el divendres un català, que té una fàbrica tèxtil aquí, em va donar un consell que resumeix la situació a la perfeccció, em va dir: "Núria no sé perquè treballes tant, si ningú t'ho agraïrà, i a més a més no podràs mai amb ells, pensa que els americans van haver de marxar fastiguejats i desesperats"...i té tota la raó del món.


El tema de l'electricitat també té collons!!! Són tan previsors, que mai han pensat en crear unes infraestructures adequades per a recollir l'excedent d'aigua que tenen durant l'època de pluges, de manera que quan arriba el final de l'època seca (que aquest any s'està allargant més d'un mes) no tenen suficient aigua per produir energia hidroelèctrica, i llavors no hi ha prou electricitat per tot el país, i van tallant la corrent de froma esglaonada per tot el país, per reduir el consum. Això es tradueix en que cada dijous ens tallen la corrent a la fàbrica, i hem d'anar a treballar els dissabtes 8des de fa més d'un mes). I això implica que els dijous treballo a casa amb l'ordinador, i els altres dies a la fàbrica. Només em queda el diumenge lliure, i estic tan cansada que no tinc ni esma de fer turisme, ni de fer vida social. La meva agenda fa pena!!! qui la veu i qui l'ha vist!

El que sí que no perdono és el gimnàs, m'ajuda a cremar adrenalina i a tenir la ment una mica més sana, dins del possible en aquesta olla de grills, que és Vietnam!! Intento anar-hi com a mínim cinc dies per setmana, alternant piscina i gimnàs! Amb aquest gimnàs tan pijo amb teles a cada màquina, m'enganxo a una peli i m'estic 1:30 fent esport mirant la tele. En realitat són els únics moments en els que miro la tele, perquè fora d'aquests moments, no tinc més temps!

He començat les classes de Vietnamita, de moment només dues hores a la setmana, que no és res per aprendre un idioma tan complicat! però ja no sé d'on treure més temps. La gramàtica està tirada, bé és que pràcticament no en tenen, però la pronunciació és matadora!!! Cada vocal té sis tons, que li donen significats diferents a cada paraula, és per morir-se, perquè el problema és que després de 4 classes, hi ha un parell de tons que la meva oïda encara no els pot distingir, i ja no diguem pronunciar. Ja us vaig parlar una vegada dels problemes perquè t'entenguin els taxistes, doncs perquè en tingueu una idea més clara, després de dos mesos, quan entro en un taxi i pronuncio el nom del meu carrer, encara hi ha un 40% de taxistes que no m'entenen, i jo sempre ho pronuncio igual, però està clar que no, que algun to dec fer malament perquè alguns no m'entenen, i llavors els he d'anar guiant des d'on estic fins a casa 8sort que ja em coneixo força bé la ciutat, perquè sinó estaria perduda!!).

D'històries de taxistes, us podria explicar un cabàs!! però una de les més flipants és la que em va passar ara fa unes setmanes. Tornava de la feina en taxi, i hi havia una caravana per flipar (més de dues hores i mitja per arribar a HCMC, 45 Km). A mitja caravana, el tio va i s'aparta a un costat de la carretera, fot el frè de mà, estira el seu seient endarrera i es fot a dormir. Jo flipant, li pico l'espatlla i li demano què coi està fent? I em diu que descansar perquè està cansat i hi ha molta caravana, que quan es desfaci ja arrancarà! El cabreig que em va agafar ja us el podeu imaginar, li vaig ordenar que arranqués i tornés a la carretera, i no volia fer-me cas, i gairebé arribem a les mans (Txell me'n n'he recordat tantes vegades de l'òstia que et va fotre aquell Vietnamita!!! Quan m'ho explicaves flipava, ara ho puc entendre!!). Finalment va arrencar, i va estar remugant i cagant-se en mi durant tot el trajecte fins que vam arribar a casa meva.

Bé, a part de tot això també estic a tope amb el màster. He hagut de fer un exàmen a distància i enviar-lo, un comentari de text, i ara estic fent un treball de Compres que he d'entregar abans del 28 de Juny, i m'ho van comunicar ahir. Total, que quan arribo esgotada de la feina, vaig a defogar-me una estona al gimnàs, i quan arribo a casa, menjo alguna cosa, em faig el dinar de l'endemà (que me'n porto amb la carmanyola) i després em poso a estudiar, o a fer treballs, o deures de vietnamita, o contestar mails, però no tinc ni temps d'escriure al Blog. Avui és diumenge al vespre, i m'he quedat a casa per poder escriure-us!!

Però bé, no tot és negatiu, alguna cosa de turisme he fet. Fa 15 dies vaig anar a visitar els túnnels de Cu Chi. Després penjaré les fotos. Són espectaculars!! I això que els que et deixen visitar, estan preparats pels guiris, i són gairebé el doble d'amples que eren durant la guerra. La qüestió és que són tan petits els Vietnamites, i durant la guerra estaven tan mal alimentats, que eren encara més esquifits i podien amagars-se en uns túnels, on realment els americans no passaven. Se les van empescar totes per escapar-se dels americans, però amb coses realment enginyoses, i llavors et pares a pensar....si van ser capaços de fer això? perquè ara són tan tontos i tenen la lògica tan missing!! No ho entenc, a no ser que es facin els tontos per treure'ns de polleguera, que també podria ser!
Durant aquesta excursió, vaig conèixer gent molt maca, com sempre, però turistes que estan de passada. Vam fer un parell de sopars amb ells el diumenge i el dilluns, però després ja continuen la seva ruta, una llàstima!!

El cap de setmana vinent vull anar al Delta del Mekong, a veure si hi ha sort. Vull anar-hi dos dies, i quedar-me a dormir allà en un homestay, que són una espècie de bungalows que pertanyen a gent que viu en aquells pobles del delta, i convius una nit amb ells, i et fan el sopar i l'esmorzar. Ja us explicaré què tal?

Aquesta setmana he començat a quedar amb gent per escampar la boira, perquè sinó ja sabem què passa, no? que entro en una espiral de feina i agobio, i no en surto.
Vaig quedar el dijous amb el Dani per sopar, i em vaig desfogar a gust, pobre quin rotllo va agunatar!! El divendres vaig anar a sopar a un libanès amb la Laura, i després vam anar a escoltar música en directe a l'Havana (molt bé). I avui he fet dia de piscina, treball de compres, i passejada pel centre al vespre.

A finals d'aquest mes me'n vaig 5 dies a Shanghai, a una fira Tèxtil, i em quedo el cap de setmana a veure l'Expo, espero distrurem una mica i desconnectar!! ara que no vull ni pensar com em trobaré la fàbrica quan torni (no se'ls pot deixar sols, has d'estar com un sargent tot el dia a sobre d'ells, repetint les coses 53 vegades al dia).

fa uns 10 dies vaig visitar una fàbrica d'adobar pells d'un empresari alemany que em va fer recuperar la meva fè sobre vietnam i la capacitat de treball dels vietnamites. Impressionant!!! Una de les fàbriques més xules, més netes, més ordenades, ben organitzades i més ecològiques que he vist a la meva vida!! Us ho juro que m'estic pensant d'enviar el meu CV per si m'hi volen, encara que sigui per netejar, jajajaja allà se m'acabarien els maldecaps segur!!! Però bé, tot arribarà!! Analitzant la situació de perquè hi ha tanta diferència entre les dues fàbriques, a aprt de l'ordre i neteja que és evident, vaig arribar a la conclusió que hi ha tres motius bàsics:

1. Peles.
2. Voluntat i mentalitat de la gerència.
3. Que van tenir la sort de quan van posar en marxa la fàbrica i buscaven personal, va plegar una empresa d'automoció i es van quedar a 7 dels mandos. I ara tot i ser tèxtils, treballen amb la mentalitat d'automoció.

Que em contractin si us plau!!!

Bé, nois, us deixo, que estic cansada i demà m'he d'aixecar molt aviat!!

Molts petons a tots!!

6 comentaris:

  1. Núria, jo només sé una cosa: si els ianquis t'arriben a fitxar, acabeu amb els charlies en un pis-pas. Fiju!! ;)

    PD Què bona la història del taxista cansat! :DD

    ResponElimina
  2. Osti, Nuria, m'estressa llegir-te!!! Vine a Boltaña, que aquí es respira pau! Clar que això tampoc t'agradaria, tu necessites marxa! Lo del taxista és impressionant, no hi ha paraules!! A Shanghai hi ha la meva cosina, si vols et passo el seu mail, per si vols contactar...
    Una abraçada!!

    ResponElimina
  3. Hola Laura!

    Sí si us plau passa'm el seu mail i contactaré amb ella i amb la Laia, l'amiga del Rafa, i podem fer una reunió de catalans a Shanghai, jajaja

    ResponElimina
  4. Núrieta!!! Vaja oportunitat per treballar la paciència infinita. Quina diferència cultural tan bèstia. Contracteu un psicòleg o a aquell pallo que ensinistrava a gossos i en un plis els tenia controlats. Desesperant!!
    Molta força i avanti tutti!!!
    Petons

    ResponElimina
  5. Hola Núria

    Ahir, veient el programa Españoles en el mundo a Vietnam, vàrem pensar en tu. Segur que devies conèixer algun dels catalans i espanyols que van sortir...

    A vegades les coses no són com ens les esperem, però segur que tu te'n surts d'això i molt més (sigui com sigui). Res, que molts ànims i que t'ho passis bé a Shanghai!

    ResponElimina
  6. Que collons vol dir lo de l'ultim post!!!

    ResponElimina