dissabte, 19 de juny de 2010

Hola nois!

Bé, com ja sabeu molts de vosaltres pel més que comentat missatge del facebook de diumenge passat, finalment el cap de setmana passat vaig tenir festa, i vaig marxar cap al Delta del Mekong. Vaig agafar un tour organitzat a la zona dels backpackers, trobava a faltar el viatjar com a motxillera!!! Vam marxar a les 8 del matí, i després d'una hora i mitja d'autocar, vam arribar a My Tho, on vam agafar una barca de motor que ens va portar pel riu Mekong, parant a la Phoenix island, on vam veure les abelles i vam tastar els productes que fabriquen derivats de la mel. Després vam anar a fer una degustació de fruites tropicals i a escoltar cançons tradicionals (una trusitada total, però s'ha de pagar el peatge per arribar al final). Després vam fer una passejada en les famoses barques pels canals del delta. Teníem una pinta com per inmortalitzar en foto (llàstima que la foto està al fons del riu Mekong....encara que aìxò vé després!!), tots amb el típic barret triangular Vietnamita, i remant dins de les típiques barques del delta. Sincerament m'esperava una altra cosa més autèntica. Allò semblaven les rambles, amb les barques amunt i avall sense parar, xocant les unes amb les altres. La densitat de circulació era tan alta, que semblava pitjor que una rotonda de HCMC a l'hora punta plena de motos.
D'allà vam anar a la barca amb motor de nou, i vam continuar pel riu, fins arribar a un lloc on fabriquen el Coconut Candy. Vam veure el procés de fabricació, i al final una degustació. És com una espècia de caramel de TOFE fet amb la llet de coco bullida durant unes tres hores, sense parar de remenar (60% llet de coco, 20% sucre i 20% caramel). Massa dolç i empalagós pel meu gust. A continuació vam continuar fins a un restaurant, on vam parar a dinar. Vaig tastar el plat estrella de la zona, el Peix orella d'elefant. Està molt bó!! Te'l porten sencer, fregit i posat en una estructura de fusta (com empalat). Llavors et ve una noia amb guants i comença a preparar-te una espècie de crêppes fets amb paper d'arròs, enciam, nuddles d'arròs, menta, i el peix fins que acaba tot el peix, i només queda l'esquelet del peix. Aquestes crêppes es mullen en una salsa que et porten, feta a base de soja i està boníssim!!! Després de dinar, tenim una hora lliure per anar a donar un vol en bici si volem, i a continuació agafem de nou la barca amb motor i continuem riu avall, fins que arribem a Ben tre, i allà agafem un altre minibús per continuar la ruta fins a Can Tho (unes tres hores). Aprofito pel camí per veure amb l'IPOD uns capítols del Kracòvia, quin fart de riure, mira que són bons!!!
Quan arribem, tots se'n van a un hotel vutre que t'hi cagues, però jo he pagat 10$ més per dormir fent Homestay. Que què és homestay? Doncs consisteix en anar a dormir en unes cabanes de fusta en cases particulars de famílies que viuen en el Delta. Em ve a buscar el propietari de la casa (Viêt) i em porta en moto (30 minuts) fins a casa seva, ben bé al mig del delta, al costat del riu. Allà em trobo amb una parella d'Irlanda, que dormen a la cabana del costat. Em dutxo, i anem a sopar tots tres. Ens cuinen les dones de la família, i el menjar és impressionant, està tot boníssim, ens posem les botes. Després de sopar, ens estirem a unes amaques al costat del riu, i xerrem una estona. Passo la nit del lloro, perquè fa moltíssima calor, i no hi ha aire condicionat, i a més a més, els mosquits m'han aclivillat i em pica absolutament tot.

Em desperto a tres quarts de sis (per variar), em dutxo i surto a fer fotos de la matinada (xulíssimes, quina llàstima!!!). després esmorzem plegats (ois ferrats), i quan ells marxen (perquè fan una altra ruta), a mi encara em queda mitja hora, que aprofito per anar caminant fins al centre d'aquest poble, on hi ha el mercat, i em passejo pels carrers estrets, atapeïts de productes exòtics, gent i plens d'olors i colors. No paro de fer fotos i d'examinar absoltament tots els productes que ofereixen. Tenen peix fesc del riu, que encara belluga, uns cargols negres molt grans, i uns peixos que semblen més aviat serps. Torno a recollir la motxilla i em porten en moto altre cop fins al port on em recull la resta del grup en barca.

Ens dirigim cap al mercat surant de Phong Dien floating market. Ens dividim en dos grups i pugem a una barca més petita per poder circular durant ben bé una hora per entremig de les barques del mercat surant. És molt maco, i curiós de veure, però fa una calor impressionant!! No parem de suar, i suar, i suar!! Quan tornem a la barca gran, perquè el segon grup passi a la barca petita, és quan comença la desgràcia!! Se'ns acosta una barca que porta pinyes, i se'ns para just al costat. Li comprem pinyes, que les pelen i les tallen com si es tractés d'una piruleta de pinya, i estan boníssimes!! Li demano si em puc pujar a sobre del sostre de la seva barca, per poder fer fotos del mercat des de dalt, i em diu que sí. Així que una noia hindú de London i jo pugem a sobre de la barca fent de saltimbanquis...però, però, però....al saltar a sobre la barca, la meva càmera que estava lligada al cinturó del pantaló surt disparada, rebota contra el sostre de la barca i es precipita directament al fons del dens i fosc riu mekong!!! ohhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh!!! Fotos i càmera a prendre pel cul!!! Se'm va quedar una cara d'idiota que no us la podeu imaginar. Primer vaig pensar a tirar-me a buscar-la, però després vaig desistir, perquè té 8 m de fondària, és com pletament negre, no hi ha gens de visibilitat. El guia em va comentar que ell ja havia perdut tres ulleres de sol i 4 mòbils, jajaja, el fons d'aquest riu déu ser l'hòstia!!! Bé, vam conrtinuar la ruta, i vam fer una parada per visitar un lloc on produeixen el paper d'arròs i els nuddles d'arròs!! Veient-ho se'm treuen les ganes de menjar-ne. Força brut i cutre, i amb aquella llet blanca d'arròs bullint, i aquells vapors, ecs.... Continuem cap a una fàbrica d'arròs!! Molt brut, i amb moltíssima pols. Veiem sacs que posa PRODUCT OF AUSTRALIA, i l'arròs és de Vietnam??? incongruències d'aquest país!! No vé d'una més!! I després ja agafem el bus per tornar cap a HCMC (unes 4 hores), fent una parada en uns jardins. I així acaba el cap de setmana al DELTA!!!

2 comentaris:

  1. Suposo que quan tinguis càmera nova tornaràs al delta per tornar a fer les fotos (inclosa la del mercat des del sostre de la barca), no?
    És que sinó aquest blog quedarà com incomplet!!
    Quw t'ho passis bé per shanghai!! Aquest diumenge estaràs a casa per parlar per skype??

    ResponElimina
  2. O i tant!!! que tornaré, esperaré que vingui algú a visitar-me per anar a repetir les fotos, i pujaré a la barca amb la càmera penjada al coll!!! Per cert, ja tinc càmera nova, avui he anat a comprar-me-la per poder anar a Shanghai.
    El diumenge no estaré a casa, parelem la setmana vinent, arribaré a quarts d'una de la matinada. Bona revetlla!! I moltes Felicitats!!

    ResponElimina