dijous, 15 d’abril de 2010

Hola nois!!

Com va tot? Fa molts de dies que no dic res, però és que des de fa una setmana ja estic completament sola, i entre el trasllat de pis, i la feina, que comença a endurir-se, doncs ja se sap, no hi ha temps per escriure!!

Bé, no sé per on començar.... potser pel menjar....Doncs respecte al menjar us he de dir, que tot i ja sabeu com sóc jo amb el menjar, és a dir que m'agrada tot i no tinc problemes amb gairebé res, doncs aquí no m'acabo d'adaptar. Una cosa és anar de restaurant "bueno, bonito y barato", això cap problema, m'agrada gairebé tot. Però una altra cosa ben diferent és aprendre a comprar aquí, trobar tot el que necesstites, i cuinar amb el que disposes (és a dir, sense forn, sense planxa, sense minipímer....sense res) és molt coplicat. El menjar és insípid, l'oli d'oliva va a preu d'or, i la carn i el peix, que voleu que us digui, la presentació ja no convida a comprar-los i menys a menjar-los. Es passen el dia menjant verdures i herbes de tot tipus, es mengen fins i tot les males herbes del jardí, jajaja. Ara que després, per compensar les proteïnes que els falteb, es passen el dia menjant TOFU, i que em perdonin els vegetarians, però és asquerós!!
Mai m'hauria pensat que tindria tants problemes per menjar bé en aquest país, però sí els tinc...bé ens ho agafarem pel cantó bó, tanat de suar, i reduint el menjar, m'hauré d'aprimar vulgui, o no vulgui, jajaja

Són els reis de les sopes, i de menjar al carrer. A la feina, la gent de l'oficina arribar cada dia amb una caixa de porexpan amb el dinar fast food Vietnamita, és a dir, arròs, o nuddles, amb herbes, moltes herbes i un caldo, que més aviat sembla pixat de gos, en una bossa de plàstic lligada amb una goma de pollastre. És flipant, però tothom va amunt i avall amb les sopes dins d'una bosseta de plàstic i no els vessa res...que n'aprenguin els que fan carmanyoles, que per molt bé que la tanquis, sempre acaba vessant tot el suc!!!

També són els reis de la vida al carrer, i de no fotre ni brot. El trajecte des de casa fins a la feina (45 Km, més d'una hora), és una finestra oberta al món Vietnamita. Cada dia em passo més de dues hores, entre l'anada i la tornada, observant i observant a dreta i esquerra del cotxe com viuen, i com condueixen, que té collons!! I no em canso de mirar, perquè cada dia és diferent, cada instant és una nova història. Són 45 Km de barraques, botigues, botiguetes, cases etc.... sense parar, no hi ha ni un pam sense res. És com estar a la carrer de Sants, però en cutre, jajaja

Cada casa, té un petit negoci a la part inferior, i et podren arribar a vendre a ta mare. He vist fins i tot botigues que venen fanals de carrer, i els tenen allà exposats, al mig de la vorera, endollats a ves a saber on? Però és una incongruència molt gran, perquè després els carrers no tenen enllumenat públic, i a partir de les 7de la tarda vas a les fosques per tot arreu (sort que jo sóc mig rat-panat i la meva vista millora amb la foscor...sinó aquí ho tindria fotut!!.

El tema de les voreres també és un tema a part!! les voreres són per a qualsevol cosa, excepte per a caminar, per aparcar motos, bicicletes, per vendre qualsevol cosa, per menjar, per asseure's (anava a dir a la fresca, però norrrr), asseure's a la calenta en una gandula de plàstic anys setanta i beure una beguda calenta evidentment, amb un tros de gel inmens, rotllo tros d'iceberg, i no volgueu saber d'on han tret el gel, perquè agafaríeu de tot només de pensar-hi. Un cop vaig veure un tio amb una moto amb uns blocs de gel inmensos al darrera, a l'aire lliure, sense tapar ni res, i quan algú el crida per demanar gel (algú de les milers de paradetes de menjar i beure que hi ha pel carrer), doncs el tio es para, fot el bloc de gel al terra (ple de merda per parar un tren) i talla un tros de bloc amb un ganivet i li ven al restaurador (per dir-li d'alguna manera). A partir d'aquí.... cadascú que decideixi si vol la beguda amb gel, o sense!! Jo per si de cas ja he après com es diu sense gel ;-) không dá!!!

Bé, però és una ciutat de contrastos, i per demostrar-ho, he trobat a 5 minuts de casa un centre d'esports de megaluxe, i m'he permès el luxe d'apuntar-m'hi i per un any, no sigui que em vinguin ganes de fotre el camp!! amb lo garrepa que sóc, segur que em quedo aquí l'any sencer, per no perdre el que he pagat jajajaja Ara fora bromes, és una passada, té un gimnàs molt xulo amb màquines supermodernes, una piscina impresisonant descoberta, al costat del riu Saigon, amb tot de gandules, palmeres, una passarel·la de fusta xulíssima, amb 4 jacuzzis i nenúfars i olor a eucaliptus per tot arreu. Les canviadors són molt xulos, tinc sauna seca i humida, em donen les tovalloles, el sabó, fan massatges, i tens a la tira de vietnamites fent reberències, dirigint-te a tu com a Madame, i demanant-te si poden fer alguna cosa per tu. Sincerament costa acostumar-se a tan bon servei. Hi vaig de nit, evidentment, i nedo a les fosques, només amb les llums que estan dins de l'aigua de la piscina, i que em permeten seguir recte, i no fotre'm de nassos amb algun altre despistat que ve a nedar a la mateixa hora. És l'homenatge que em faig cada dia, després de l'estrés mental d'estar 9 h intentant posar ordre a aquella olla de grills.

ODISEA DEL BARÇA!!

VISCA EL BARÇA!!!! Aquest dissabte, després que alguns de vosaltres em despertéssiu a tres quarts de sis del matí per parlar per l'skype!!!!! eh??????? (és broma, em va fer molta il·lusió xerrar amb alguns dels gironins), encara em van quedar forces per estar més de 6 hores patejant la ciutat, Palau de la reunificació, museu de la guerra (que fort!!! em van caure les llagrimes amb les fotos i les històries horribles dels efectes devastadors dels americans). Vaig acabar baldada i deshidratada, però encara em van quedar forces per estar desperta fins les 6 del matí (és a dir 24 hores seguides), tot sigui pel Barça. Vam quedar uns quants al Restaurant LeSudGaudir (recordeu el del tio de Vielha) per veure el partit, guanyàvem per poc els del Barça...però mala sort, quan va començar el partit, no es veia el canal que donava el partit. Nosaltres allà amb la truita de patates i el pà amb tomàquet que ens havia preparat el Fernando...i sense partit, sort de la dona del Sergi (un català que viu aquí perquè treballa a l'empresa de motos Piaggi (s'escriu així?)), que ens va anar retransmetent el partit a través de la BlackBerry. Finalment ens van dir que el donaven en un bar Vietnamita a 1 Km, i va anar una "avanzadilla" en moto per veure si era veritat. Ens van dir, que estava tan ple de Vietnamites mirant el partit, que la gent ja estava al carrera (que estrany!!! si no ho fan mai això!). De manera que dos nois i jo vam decidir anar a casa meva, que era la que vivia més aprop del restaurant, per intentar sintonitzar aquest canal, però no va haver-hi manera, més de 25 canals, partit retransmès a tot el món, i no el vam poder veure. Vam acabar escoltant-lo per RAC 1 a través d'internet, i trucant al meu germà a través de l'Skype perquè em connectés amb el VERICATO ARENA jajaja a veure si podia veure el partit a través de la seva càmera web....però evidentment no es veia una merda!! Bé, l'important és el final, i no el trajecte, no? MADRID 0: BARÇA 2 ;-)

Bé, ja déu n'hi dó el rotllo que us he fotut per avui!!! Només dir-vos que la setmana vinent tinc 4 dies de festa, perquè el dia de Sant Jordi aquí és festa nacional, i el dijous 22 no tenim electricitat durant tot el dia a la fàbrica (tallen l'electricitat de 6h a 22h tres dies la setmana vinent a tota la província, i no pssa res!!!). Bé, el fet és que si no podem treballar, haurem de fer alguna cosa, no? I ja m'estic començant a mirar de fer una escapadeta!! Ja us tindré al corrent.

Molts petons i abraçades a tots!! I recordeu que us trobo molt a faltar!!

Veri

3 comentaris:

  1. Excel·lent la crònica, Núria. A veure si penjes un vídeo de part del trajecte al currele. Vigila amb els comentaris sobre gent que pugui entendre el català i que un dia, por esas casualidades, es miri el blog!!!!
    A loro, qué no estamos tan mal!!!
    La dieta la tens assegurada i mal de coll, amb el gel High quality, no el pillaràs ni pa tras.
    Envia'ns el teu contacte skype, ok?
    Un petó from Blanes.

    ResponElimina
  2. el meu usuari d'skype és nuriveri. Ja havia pensat grabar un tros del trajecte, demà portaré la càmera, i ja us el penjaré, perquè és per veure-ho!!

    ResponElimina
  3. Síiiiiiiiiiiii!!! Guay! Núri! Penja un video!

    ResponElimina