divendres, 30 d’abril de 2010

Hola a tothom!!

Ostres, ostres, ostres! Us dec una crònica des de fa molts de dies, tinc moltes coses a explicar-vos, però no tinc temps!! em falten hores!! jajaja ja torno a ser la Núria de sempre, sense un moment per respirar! però què hi farem? sinó no seria jo.

Bé anem a pams, i comencem per on ho vam deixar.

Fa uns 15 dies vaig anar un vespre a un cocktail d'una empresa francesa d'advocats (DS AVOCATS), que ens portaven les gestions legals al principi. Celebraven aniversari, i presentaven a la nova responsable de la zona asiàtica i als seus col·laboradors, i allà que me n'hi vaig!! Ostres el cocktail era en un restaurant molt xulo que està al 23è pis d'un edifici del centre, amb una terrassa, amb unes vistes de la ciutat de nit espectaculars!!! Va estar bé, vinga a veure cava i vinga a menjar. Vaig conèixer a diverses noies vietnamites que treballen a l'empresa, algunes com advocades, i altres com a secretàries. També vaig conèixer a alguns clients, com per exemple el director de la fàbrica a Vietnam de la "Vache qui rit", ostres quan li vaig dir que he estat més de 20 anys de la meva vida menjant-me un formatget la Vache qui rit cada dia del món, el tio es tronxava i em diu "per això estàs tant bé!" jajaja També vaig conèixer a una altra clienta molt interessant, Vietnamita, però que viu un mes a França i un mes a Ho Chí MInh. L'endemà se n'anava cap a França, per després anar a visitar un client a Barcelona, quina casualitat!! Quan torni el mes vinent, quedarem! I finalment vaig conèixer a la nova responsable de l'empresa a Àsia (Vietnam i Singapore), la Vanessa, francesa que viu en el meu mateix barri. Em va presentar a dues amigues seves que també viuen aquí, i com que era el seu aniversari, doncs me'n vaig anar amb elles de marxa....fins quarts de quatre de la matinada, i l'endemà a les 6 diana!!! déu meu quina són!!! I quina ressaca!! entre el cava, després el vi blanc, i després el mojito que em va convidar un pilot d'avió Chilè que vaig conèixer després en el restaurant Francès on estàvem...doncs l'endemà no hi havia qui es llevés!!!

El cap de setmana passat van ser quatre dies de festa, i vaig aprofitar per fer una mica de turisme. Vaig agafar un avió i me'n vaig anar al centre de Vietnam, a visitar la zona de Hué i Hoi an. Bé, això d'agafar l'avió va ser tota una odisea. Tenia l'avió a les 7 del matí, i vaig calcular estar a l'aeroport a les 6, necessito uns 35-40' per anar-hi, així que he de marxar cap a les 5:15h, per tant em poso el despertador a les 4:40h...però.....em vaig equivocar i el vaig posar a les 5:40h. Total que em llevo, esmorzo, faig el llit, tenia la bossa preparada, i quan em dutxava escoltant RAC1 (el Barça acabava de perdre amb l'Inter de MIlà)...sento les notícies de la 1 de la matinada, és a dir, les 6 del matí aquí!!! òstia, òstia, òstia!! Però si ja hauria de ser a l'aeroport!!! Vaig saltar de la dutxa, em vaig vestir completament molla, vaig enganxar la motxilla i vaig començar a córrer carrera avall en busca d'un taxi. Vaig pujar al taxi i vaig dir-li, com a les pelis, ràpid a l'aeroport, perdo l'avió!!! Vam anar volant, tocant el clàxon tota l'estona, però el tio em va plantar a l'eroport a les 6:35h, vaig entrar corrent, vaig anar al checking desk de Jestar, em vaig colar a tothom (total ells ho fan sempre, no saben fer cues i són uns maleducats increïbles en aquest tema), li vaig explicar la meva història, i em va donar la traja d'embarcament i em va dir "run, run, you are the last!!". Vaig pujar a l'avió, que no podia ni respirar, a les 6:50h, i l'avi´´o s'enlairava a les 7 en punt. Ostres, em canso només d'explicar-ho!! Però bé, tot i que el començament va ser accidentat, el cap de setmana va ser genial. Vaig anar a Hué primer, em vaig instal·lar a un hotelet del centre, i vaig agafar un cotxe de l'hotel que em va portar durant tot el dia a visitar tots els voltants de Hué, on estan totes les tombes i recintes on vivien els emperadors de la dinastia Nguyen. Vaig visitar les tombes de Tu Duc, Minh Mang, Khai Dinh i la Tien Mu Pagoda. feia una calor increïble!! increïble!! no us ho podeu imaginar, em suava tot, fins i tot els ulls. Estava passejant extenuada pels voltants d'una de les tombes, buscant una ombra i vaig veure una paradeta amb unes taules de plàstic i tres nois asseguts vebent una cervesa..em van veure tan feta caldo que em van convidar a aseure'm...i mira per on, eren uns madrilenys que estaven de vacances. Vam estar xerrant una mitja hora llarga, i un cop ja refrescats, cadascú va seguir el seu viatge. Vaig tornar a l'hotel a refrescar-me i dutxar-me i a descansar. Al vespre vaig sortir a donar un vol per la ciutat, i em vaig comprar dos vestits de seda fets a mida baratíssims!! Va ser molt bó, perquè em vaig probar uns vestits, i evidentment m'anaven petits (la talla vietnamita no és la meva precisament), em mira, i em diu te l'arreglo en 1 hora. Jo li dic, em vols medir, i em diu no cal mirant-te en tinc prou. Total que me'n vaig a sopar a un hindú, i després a fer una copa, i al sortir vaig anar a la botiga, me'ls vaig probar, i com un guà! perfecte! Són unes cracks!!

L'endemà vaig visitar la Citadel, el casc antic de Hué. és un recinte amurallat, amb tot d'edificis d'estil Xinès, on vivia l'emperador i tota la seva família, on es feien les recepcions, les cerimònies etc... És un conjunt de més de 180 edificis declarat patrimoni de la humanitat. És impressionant, però totes les guerres que han sofert han fet que només quedin uns 40 edificis dels 180, una autèntica pena!! Vaig veure una reconstrucció informàtica de la citadel, tal com era a la seva època, i se't cau la baba!!

A la tarda vaig agafar un taxi, i vaig marxar cap a Hoi an (100 Km), fent parades pel camí, per veure una platja molt famosa Lang Co Beach. Després vaig decidir continuar pel camí vell, un coll de muntanya, amb molt bones vistes de la línia costera, enlloc de passar pel nou túnel que travessa la muntanya i redueix el trajecte força minuts. Després vaig parar a les Marble Mountains, unes muntanyes d'on treuen marbre, i tot el poble es decica a fer escultures de marbre. Dins de la muntanya, hi ha coves amagades, i l'han convertit en una sèrie de santuaris budistes i pagodes. Em va sorprendre moltíssim, anaves pujant i baixant escales i anaves accedint a diferents coves, que feien mitja por!! a les fosques, amb uns sorolls fantasmagòrics, amb unes escultures de Buda impressionants, plenes de bastons d'incens cremant, amb rat-penats fent vols rasants sobre el teu cap....cap a quarts de sis (quan ja es fa fosc) estava sola en una d'aquestes coves, i em vaig cagar!!

I finalment vaig arribar a Hoi an. Em vaig instal·lar a l'hotel, aquest cop vaig anar a un hotel molt xulo que m'havien recomanat. I vaig anar a donar un vol pel centre. Em vaig quedar superparada!! tota la ciutat està plena de modistes, n'hi ha més de 500. Cada porta correspon a una botiga que et ven vestits, tarjes, abrics etc... a mida és clar! Ara que quedar-te un abric de llana amb aquesta calor és molt estrany!! Vaig anar a sopar a un restaurant al costat del riu, a la terrassa amb música de Cesarea Evora (Txell vaig pensar molt en tu), super relaxant!!

Pel matí em vaig aixecar aviat i vaig començar la ruta a peu per tot el casc antic de Hoi an, parant a totes les pagodes, temples, cases antigues, museus etc... Van ser més de 5 hores patejant. A la tarda vaig anar de compres, és un bon lloc per comprar. Vaig anar a sopar a un restaurant Vietnamita i em vaig menjar un spicy curry de gambes boníssim!! i després em vaig fotre un daikiri en un bar molt xulo amb jazz. La ciutat de nit està totalment il·luminada, i és xúlíssima!!

El diumenge vaig agafar una exursió i vaig anar a visitar unes ruïnes a 50 km a MY SON. Són una mica com la germana petita de les impressionants ruïnes que hi ha a Camboya. Al bus coneixo a una noia de Gahna (ostres ara no sé com s'escriu?), que viu a Toronto, un holandès i una canadenca de Québec, que estava com una xota. Vam riure molt!! I em tornava boja amb l'idioma, ja no sabia en què parlar, francès o anglès? a la tarda vaig conèixer a una noia de Jakarta i una de Bilbao, i vaig acabar la ruta amb elles. Va ser estrany serrar en anglès amb una bilbaina.

La tornada va tornar a ser accidentada, van retardar el vol més de tres hores, i vaig arribar a casa a quarts de tres de la matinada, quin cansament!! I a les 6 diana altre cop i a treballar.

De la feina, ja us explicaré una altra crònica, perquè té tela!!

Bé, ha passat ja una setmana d'això que us he explicat, però durant la setmana vaig de cul, i no tinc ganes d'escriure quan arribo a la nit a casa.

Per cert, el dimecres vaig viure una experiència flipant!!! Al sortir de la feina, vam anar amb el comercial a portar unes caixes a un client, perquè era molt urgent. El client és una empresa Koreana que fan sabates. Vam arribar a les 8 menys dos minuts de la nit, i va donar la casualitat que pleguen a les 8. és una empresa molt gran, i ens van demanar que ens apartéssim fins que sortíssin tots els treballadors abans d'entrar. Ens vam apartar, i llavors va començar el xou. De cop i volta van començar a sortir treballadors (80% dones) de tots els edificis que conformen el recinte de l'empresa, com bojos, com si fos la sortida d'un institut. I llavors uns segurates amb xiulet van començar a xiular i a fotre broques al personal, fins que es van posar en filera índia davant d'uns torniquets que hi ha a l'entrada (com si fossin les entrades del metro), i quan van ser les vuit en punt, van tocar el xiulet, i totes les fileres van començar a desfilar, fitxant a les màquines instal·lades en els torniquets. Van estar sortint treballadors durant 15 minuts, no sé quants treballadors hi havia allà dins? 1000? no puc dir una quantitat, però va ser impressionant!! A la porta estava el responsable de producció tiesso com un pal controlant que la gent no es desmadrés, i la gent al passar el saludaven amb una inclinació de cap!! Per flipar!! de veritat impressionant!! Tant impressionant com la caravana que vaig fer a la sortida per arribar a casa, més de dues hores per anar del districte 9 al 2 (que estan de costat). Perquè a partir de les 20:30 h donen parmís als camions a creuar la ciutat pel mig, de forma que ens vam trobar atrapats entre milers de trailers i vaig arribar a casa a dos quarts d'onze, però només per veure l'hora de plegar de l'empresa Koreana, ja va pagar la pena!

Bé, us deixo per avui!!

Petons a tots!!

2 comentaris:

  1. Uauuu, Núria! Quina supercrònica! Aquí hi ha material per escriure un llibre sencer sobre la teva Vietnamese experience, i del bons!

    I això que dius que no tens ganes d'escriure....

    Un altre cop, no ens posis tantes fotos després de la crònica, que ens despistes. Jo l'he trobada per casualitat!

    ResponElimina
  2. Ok Teresa, escriuré un dia, i penjaré les fotos més endavant.

    M'alegro que t'agradi la crònica, la veritat és que això d'escriure un llibre no ets la primera que ho menciona, jajaja D'experiències no en falten, ara el que falta és talent literari ;-)

    ResponElimina