dissabte, 3 d’abril del 2010

Hola a tots!!!

Bé, ja fa dies que no us tinc al corrent i alguns de vosaltres ja m'esteu reclamant la segona crònica, així que aquí la llenço!!!

Bé, com ja us vaig comentar, vaig anar a la inauguració del nou restaurant LeSudGaudir i va estar molt bé, el local és genial, una antiga casa Vietnamita, molt xula, amb una piscina, arbres, una terrassa-pati considerable, música chill out, un billar, un futbolí (Barça-Espanyol és clar!, paella, sangria i tapes d'escalivada. Vaig conèixer a la flor i nata de la comunitat espanyola, pero m'agradaria conèixer gent de més nacionalitats, i sobretot locals, obrint així els meus horitzons.

El dissabte me'l vaig passar buscant pis...ostres quin estrés!! Vaig veure més de 18 pisos entre les 9 del matí i les 4 de la tarda, sense parar i per dinar. per educació cal treure's les sabates quan entres en una casa particular, i de tant treure i posar sabates, vaig acabar anant descalça amb les sandàlies a la mà, jajaja

Les decoracions vietnamites són espantoses, hi havia pisos nous per estrenar, que costen més de $1500, i quan els veus, amb les làmpades horribles, amb els mobles de l'any de la quica, amb els papers pintats de la paret que t'espanten... i penses, ostres, ostres, ostres!! On està l'Ikea de Vietnam? Vull crear la República independent de casa meva, però no em deixen!!! ;-)

Bé, però l'esforç finalment va donar els seus fruits!! I vaig trobar un pis, que no està malament per $1150. Té tres habitacions, dues dobles i una senzilla. La cuina està full-equiped, hi ha dues teles planes (menjador i habitació suit), hi ha internet, cable TV, en canvien els llençols i tovalloles cada setmana, i et netegen cada dia de dilluns a divendres. Amb el preu t'inclouen el gas i l'aigua, només has de pagar a part l'electricitat. És un edifici amb 12 veïns, en una zona tranquil·la al districte 2 (Thao Dien), on hi viuen la majoria dels expats (que és com aquí li diuen als expatriats, àlies els inmigrants com jo). L'edifici té pàrking per motos....ai, ai, ai...les motos, estic en procés de mentalització, sóc conscient que en necessitaré una per moure'm per la ciutat, però.....és que conduir aquí acolloneix al més pintat!!! Però ja sabeu de de collons no en falten, així que aviat us enviaré una foto de mi pujada a la moto amb la mascareta anti contaminació jejeje

I el millor de l'edifici és que té un petit gimnàs i una terrassa espectacular amb una piscina, amaques de fusta i palmeretes....llàstima que només m'hi podré banyar de nit, perquè amb els horaris de feina, i el cicle solar de Vietnam (es fa fosc a les 6 i pico), doncs no hi ha res a fer...bé potser el cap de setmana millor.

Avui dia 3 he anat a signar el contracte i el divendres vinent ens mudem.

El barri té molts expats, però té fisonomia Vietnamita, i les botigues i els "xiringuitos" del carrer són Vietnamites, però a la vegada té un dels supers més grans tipus occidental, el METRO, però, però, però...sempre hi ha un però, necessito moto, o taxi, per anar-hi. Ja em veig en moto amb totes les bosses penjant de tot arreu, jajaja.

El diumenge vaig anar a donar un vol pel centre amb l'Emma, una Catalana encantadora, que està casada amb un Vietnamita i estan instal·lats a HCMH des del 2008, han muntat una empresa de serveis mediambientals. Em va ensenyar un parell de botigues gourmet per poder comprar menjar europeu (car, però europeu), fins i tot hi ha galetes Prícipe i Petit Ecolier (ja ho sabeu família Espinosa-López, ja em podeu venir a visitar, que estareu ben servits de galetes jajaja).

Avui m'ha convidat a sopar a casa seva per menjar pà amb tomàquet i pernil, que li han portat de l'Atmella del Vallès, d'on és ella. Ja veieu que quan algú va a casa i torna porta menjar per a tothom, encàrrecs de les famílies de cadascú, i llavors es passen uns dies menjant pernil, fuet i xoriço a tort i a dret per totes les cases fins que esgoten les existències. Jo de moment no ho trobo a faltar, però tot arribarà!!

La setmana a la feina ha estat dura, força dura. Poc a poc ja em vaig trobant amb els problemes que ja intuïa, però ara ja són responsabilitat meva, i tot va tant lent!!!, que acabes perdent la paciència (que ja sabeu que mai ha estat el meu fort). No tenim cap sistema informàtic, que ens proporcioni la información adequada, de manera que revisar una comanda que va en retard, per saber cada línia de la comanda com està? i si està parada, perquè? doncs es converteix en una odisea de 5 hores, amb traduccions eternes que acaben els turrons del més pintat!!, quan a casa això ho faríem en qüestió de minuts. Fas una pregunta tant senzilla com: This product is already done? yes or not? I s'estan tres hores xerrant en Vietnamita per acabr dient-te qualsevol cosa, excepte yes or not, i així a cada pregunta!! Van passant les hores, cada cop sues més, i cada cop et dóna més la sensació que mai en treuràs l'aigua clara. Sempre et miren rient i amb cara de pócker i et contesten el que els rota, tingui, o no tingui, res a veure amb la pregunta. Com menys tingui a veure, més alicient té el tema!! Has de comptar fins a 10, mirar-los somrient, i sense perdre el somriure, dius "la mare que et va parir!!, em vols contestar el que et pregunto!!!", i et quedes més descansat, llavors la tradutora et pregunta "Sorry, What did you say?", i tu li dius "nothing, don't worry, I'm just talking alone"

Està clar que jo no canviaré als Vietnamites, però com em va dir el meu germà Joan, si els Vietnamites aconsegueixen canviar-me a mi, i fer-me ser més pacient i tranquil·la, haurem guanyat molt!! no creieu?

Ahir vaig anar de nou al proveïdor de Taiwan, i va ser surrealista. És el primer cop a la vida que li foto la bronca a un proveïdor, i li dic que els seus terminis de lliurament són massa llargs, i que els nostres clients no ho accepten, i que o bé s'espavilen, o bé hauré de buscar-me un altre proveïdor, i va i em donen l'adreça de dos competidors més ràpids que ells amb tota la naturalitat del món...realment la mentalitat oriental és molt diferent de la nostra!!


Però bé, després del la setmana estressant, el divendres al vespre vaig anar a sopar amb el Dani, un altre català que fa tres anys que viu aquí, i ha muntat el seu propi negoci amb un soci americà, donen classes de "Business skills". Va estar molt bé, em va explicar moltes coses de com funciona aquest país, i després vam anar a fer una copa a un bar molt xulo que es diu Vasco's, va ser la primera sortida nocturna, i gens malament. Vaig tornar cap a casa a quarts de quatre caminant tranquil·lament pels carrers de la ciutat, sense motos, ni cotxes, ni bocines, sembla increïble, de nit sembla una altra ciutat!!

Bé, us deixo, que me'n vaig al gimnàs i després a donar-me un banyet a la piscina de l'Hotel.

Molt bona Setmana Santa a tots i fins la propera!!

1 comentari:

  1. Ja et passaré el meu CV per l'Emma i la seva empresa de serveis mediambientals. Hem d'anar-hi ràpid a controlar-te que sinó ja estic veient que la liaràs! ;-) Petons des d'Edimburg!

    ResponElimina