Hola a tots!!
Ja estic a HCMC de nou, snif, snif, snif!!!
La tornada ha estat dura, pel cansament físic acumulat, per l'estrés dels darrers dies, pel jetlag, per les 7 hores d'escala a DOHA, per la reacció alèrgica que tinc des de fa unes setmanes, i no sé de què? i per la tornada a la crua realitat. Només de pensar que hi he d'estar un any sencer, ja m'agafa de tot!! Que llarg serà!!
A l'avió vaig conèixer a una parella de LLoret, que venien de vacances, i vam quedar el dimarts al vespre per anar a sopar i a prendre alguna cosa, també s'hi va apuntar una altra parella de Barcelona que estaven al mateix hotel que ells, una nit molt agradable i divertida!!
El dimecres va tocar fer de maruja, rentar, planxar, comprar, cuinar, escriure mails, demanar les notes del màster, i començar a escriure l'article de la revista Restauración!! que l'he de presentar aquest cap de setmana. Joder, no hi ha manera d'estar tranquil·la ni un dia. I el Barça, jorrrrr quina merda!!
El dijous vaig reiniciar les classes de Vietnamita, i déu n'hi dó, però he recordat força coses, em pensava que seria pitjor. I quan vaig arribar a casa, estava tant feta caldo, que no vaig poder dir ni mu, a dormir directe!! Però descansar, NOOOOOOO, seria massa maco!! Un cop vaig estar al llit em va començar a picar el coll, el cap, la cara, les mans, les plantes dels peus...d'una manera insoportable!!! Em va agafar una alèrgia de collons, i em va afectar a les vies respiratòries, i no podia respirar. He passat la nit del Lloro!!! No sabia què fer? Només pensava en lo lluny que està l'hospital, al districte 7, i lo llarg que és el camí en taxi fins allà, si em poso pitjor, no arribo a temps!! I em vaig començar a posar nerviosa, i com més nerviosa em posava, poitjor em trobava. Una agonia de nit!!
Però el despertador ha sonat a tres quarts de sis, i apa-li a treballar!!
La setmana ha estat molt dura, no només pel tema del cansament físic, sinó pel que m'he trobat a la feina. Ja us podeu imaginar, que després de 15 dies sense control.....he necessitat tota la setmana per posar-me al dia, i posar ordre. Han anat calents dia sí, i dia també!! No n'aprendran ni en mil anys!!
Ara és divendres a la nit, i m'he quedat a casa a descansar, perquè em convé, i per això aprofito per escriure el Blog.
Demà m'aixercaré aviat per anar a fer fotos dels restuarants de la ciutat per posar-les a l'article de la revista de Restauració. I després aniré al Lote Mart del districte 7 per carregar de menjar, ja que la nevera fa pena.
Bé, nois, fins ben aviat!!
Petons!!
Ja estic a HCMC de nou, snif, snif, snif!!!
La tornada ha estat dura, pel cansament físic acumulat, per l'estrés dels darrers dies, pel jetlag, per les 7 hores d'escala a DOHA, per la reacció alèrgica que tinc des de fa unes setmanes, i no sé de què? i per la tornada a la crua realitat. Només de pensar que hi he d'estar un any sencer, ja m'agafa de tot!! Que llarg serà!!
A l'avió vaig conèixer a una parella de LLoret, que venien de vacances, i vam quedar el dimarts al vespre per anar a sopar i a prendre alguna cosa, també s'hi va apuntar una altra parella de Barcelona que estaven al mateix hotel que ells, una nit molt agradable i divertida!!
El dimecres va tocar fer de maruja, rentar, planxar, comprar, cuinar, escriure mails, demanar les notes del màster, i començar a escriure l'article de la revista Restauración!! que l'he de presentar aquest cap de setmana. Joder, no hi ha manera d'estar tranquil·la ni un dia. I el Barça, jorrrrr quina merda!!
El dijous vaig reiniciar les classes de Vietnamita, i déu n'hi dó, però he recordat força coses, em pensava que seria pitjor. I quan vaig arribar a casa, estava tant feta caldo, que no vaig poder dir ni mu, a dormir directe!! Però descansar, NOOOOOOO, seria massa maco!! Un cop vaig estar al llit em va començar a picar el coll, el cap, la cara, les mans, les plantes dels peus...d'una manera insoportable!!! Em va agafar una alèrgia de collons, i em va afectar a les vies respiratòries, i no podia respirar. He passat la nit del Lloro!!! No sabia què fer? Només pensava en lo lluny que està l'hospital, al districte 7, i lo llarg que és el camí en taxi fins allà, si em poso pitjor, no arribo a temps!! I em vaig començar a posar nerviosa, i com més nerviosa em posava, poitjor em trobava. Una agonia de nit!!
Però el despertador ha sonat a tres quarts de sis, i apa-li a treballar!!
La setmana ha estat molt dura, no només pel tema del cansament físic, sinó pel que m'he trobat a la feina. Ja us podeu imaginar, que després de 15 dies sense control.....he necessitat tota la setmana per posar-me al dia, i posar ordre. Han anat calents dia sí, i dia també!! No n'aprendran ni en mil anys!!
Ara és divendres a la nit, i m'he quedat a casa a descansar, perquè em convé, i per això aprofito per escriure el Blog.
Demà m'aixercaré aviat per anar a fer fotos dels restuarants de la ciutat per posar-les a l'article de la revista de Restauració. I després aniré al Lote Mart del districte 7 per carregar de menjar, ja que la nevera fa pena.
Bé, nois, fins ben aviat!!
Petons!!
M'estresso, m'estresso només de llegir-te
ResponElimina